El bloc del Director (ILC)

[…] 

Per fer-ne la presentació pública a Barcelona, la Central del Raval va acollir, fa quinze dies, una taula rodona que va congregar prou interessats per fer vessar de gent la cripta de la llibreria. Hi van intervenir Carme Arenas, autora d’un dels articles del dossier (com tots els altres llevat de mi), i Ricard Ripoll, traductor de l’article d’Henri Meschonnic. També Maria Bohigas, responsable de Club Editor, que va posar l’accent en la responsabilitat del traductor a l’hora de traslladar a la llengua d’arribada la relació política entre l’autor i la seva llengua d’expressió, i Bernat Puigtobella, que va explicar amb claredat les tensions entre l’editor literari i les servituds comercials. A mi se’m va demanar que exposés la política de la Institució de suport a la traducció literària, i vaig fer-ho posant l’accent en els seus dos primers destinataris: els traductors i els lectors.

Diria que es va crear un clima de cordialitat crítica, i per això no vaig estar-me de reaccionar amb contundència davant la intervenció d’un bon amic, que es planyia per un suposat baix nivell de les traduccions catalanes. La generalització em va semblar imprecisa i injusta. Perquè és exagerat dir que avui es tradueix tan malament, com ho seria recaure en el tòpic de fa només dues o tres dècades sobre la nostra excel·lència traductora. Avui hi ha traductors excel·lents, i molt bons editors de bones traduccions, i alhora es publiquen algunes males traduccions, com hi ha alguns llibres mal editats o fins i tot llibres dolents. El mal, però,és que es consolidi un estat d’opinió contra la qualitat de les traduccions al català. Perquè un estat d’opinió així és molt fàcil de crear i de molt mal contradir. Ni que, com és el cas, tingui ben poc fonament.