El bloc del Director (ILC)

Ahir vam ser a la presó de dones de Wad-Ras per presentar el segon volum de Vivències, que aplega una àmplia selecció dels textos presentats al certamen literari per a interns en centres penitenciaris de Catalunya que, cada dos anys, organitzen conjuntament el Departament de Justícia i la Institució.

[…]

No era fàcil trobar el to encertat davant les recluses usuàries de la biblioteca del centre que van voler assistir a l’acte. En aquell context, parlar de la paraula com a dret inalienable de creixement personal, de reconeixement de la pròpia identitat i d’integració col·lectiva, parlar al cap i a la fi de la paraula com un espai de llibertat, parlar-ne i a més fer-ho en català, tenia els seus riscos. Però va sortir bé. Va ser sorprenent viure la bona disposició, la receptivitat i la necessitat de participar de les assistents. I va fer-ho del tot palès el breu recital, ben triat, que els va oferir Carles Rebassa.

El llibre, en edició no venal distribuïda a les biblioteques dels centres penitenciaris i en algunes biblioteques públiques, conté una trentena de proses i poemes, escrits en la llengua original dels seus autors i en traducció catalana, i l’encapçala aquest text:

Clivelles d’anys al cor

Per Sant Jordi coincideixen al nostre país la festa de la rosa i el dia del llibre. D’any en any, amb el pas del temps, aquesta doble cita ha donat al dia 23 d’abril un caire ben especial, de festa privada i col·lectiva, íntima i social. Els enamorats intercanvien roses i llibres. Els llibreters porten els llibres arreu. La festa de la lectura s’ha convertit en un elogi públic de la civilitat i el diàleg. Ho ha volgut així la tradició popular, que ha pres cos i s’ha imposat malgrat les circumstàncies adverses, ja siguin estructurals com ho han estat dues dictadures o més conjunturals com ho són els temps de crisi. Ho ha volgut la tradició popular, doncs, que ha convertit el dia de Sant Jordi en una diada nacional oberta a tothom.

Conseqüents amb aquesta tradició, el Departament de Justícia i la Institució de les Lletres Catalanes han instituït un certamen literari entre la població reclusa de Catalunya. Aquest llibre recull una selecció dels textos que hi han presentat tots els que hi han volgut participar. Textos en llengües diverses, que es publiquen en versió original i traducció catalana quan no és aquest l’idioma en què han estat escrits. Textos en prosa o en vers. Textos testimonials o de fantasia. Textos en què la paraula esdevé l’eina més potent per posar imatges als sentiments, les emocions, les experiències, els records, els malsons o els desitjos. Com en el vers que hem regirat per posar títol a aquest text.

Desitgem que aquest segon volum de Vivències sigui una eina que contribueixi a posar en valor la paraula, la lectura, la creació artística i el diàleg també en el context dels centres penitenciaris. Com la planta que arrela contra tota esperança en la clivella més aspra i hi creix i hi fa flor.