Una estona després, abans de dinar, va tenir lloc al pati de la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, una altra celebració. L’IEC va organitzar per primera vegada un acte propi, que semblava que s’hagués fet sempre i confiem que es repetirà des d’ara cada any. Amb interludis musicals del grup Xuriach, que va interpretar peces renaixentistes –la darrera, una adaptació d’”Els segadors” amb insruments del 1714–, el president Salvador Giner i la vicepresidenta Mariàngela Vilallonga van fer de teloners, respectivament, de Salvador Cardús, que va pronunciar un discurs patriòtic serè, brillant i oportú, i d’Enric Casasses, que va llegir poemes abrandats de Verdaguer, Guimerà i el seu pare, Enric Casassas i Simó.
Agraïm a l’IEC que ens convidés a fer-nos càrrec del recital poètic i ens donés, així, l’oportunitat de posar una petita engruna a una jornada inqüestionablement històrica, il·lusionant, després de la qual res no ha de tornar a ser com era abans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia.