El bloc del Director (ILC)

[…] 

Després d’haver estat uns dies sobre rodes a la Bertrand, i abans de dir en veu alta i clara el fragment que Màrius Serra m’havia adjudicat (per motius que són fàcils d’imaginar, l’únic que jo li havia demanat de no llegir), vaig agrair-li dues vegades el seu Quiet. La segona, com a persona que s’ha mogut tant de temps al voltant dels quiets: per fer-los menys invisibles a ells i donar-nos a nosaltres l’energia que sovint ens falta per sortir de l’armari. La primera, com a director de la Institució, per posar-nos-ho fàcil quan hàgim d’il·lustrar què volem dir quan expliquem que la literatura inventa nous mons, descobreix realitats ocultes o transforma en una nova mirada les velles mirades sobre el que ens envolta. Quiet, sens dubte una de les millors obres sense gaire ficció que es poden llegir, és un exemple ric i dinàmic, concret, del que volem dir quan diem això.

(A la imatge, un moment de l’actuació en foto de Jaume Aragay.)