El bloc del Director (ILC)

Hi vaig tornar, ara acompanyant el conseller Tresserras. Vam visitar la casa-museu, un dels espais de memòria literària pioners a casa nostra. Després vam veure la mostra dedicada als picapedrers, de tradició arrelada al poble, vam inaugurar el pedró restaurat en ocasió del seu centenari –és un dels primers monuments erigits a la memòria de Verdaguer, l’any 1908, per subscripció popular– i vam contemplar el ballet de Folgueroles, que només es balla tal dia com avui. Una passejada pel mercat de llibre vell de poesia, que ha celebrat la cinquena edició amb voluntat d’arribar a esdevenir una cita de referència, ens va donar el plaer de fullejar l’edició de 1945 del Canigó, amb gravats de Junceda acolorits a mà per ell mateix.

Finalment, abans de l’aperitiu generós, va tenir lloc l’acte institucional, en el qual l’any passat jo mateix vaig poder expressar en veu alta el compromís de la Institució amb la Fundació Verdaguer i la casa-museu del poeta, peça clau del nostre ambiciós pla per fer visible i cohesionar la xarxa de patrimoni literari que ja és una realitat al país. Enguany va protagonitzar l’acte Ricard Torrents, amb una dissertació brillant sobre Verdaguer i els seus monuments, d’ençà del primer erigit el 1904 fins al pròxim, que s’inaugurarà el mes que ve al santuari del Mont, com un signe de memòria i de tossuderia oberta al futur “per als successors de nosaltres cridats a picar pedra”.

Va obrir l’acte l’alcalde Carles Baronet, amb idees clares sobre la responsabilitat que dóna al municipi el llegat de Verdaguer, i el va tancar el conseller, llançant –i assumint– el repte de rellegir la pròpia tradició literària amb l’exigència de remarcar-ne les fites més altes amb capacitat de fer-nos visibles en la globalitat i projectar-nos cap al futur. Un repte que no podem defugir. ¶