[…]
Hi vaig ser present –com ha posat en evidència el fotògraf de l’Avui– en representació del Conseller i manifestant també en nom propi una doble complicitat: amb la figura de Candel, d’una banda, i amb la Fundació Carullai el seu sentit de la responsabilitat cultural, de l’altra.
Aquests premis, convocats amb el suport de la Secretaria per a la Immigració, reconeixen iniciatives en l’àmbit de la integració dels ciutadans catalans d’origen immigrant des de la convicció que va expressar Candel al seu Els altres catalans: “Amb els immigrants d’ara es produirà el mateix procés que amb els d’abans i amb els de sempre. Seran catalans. Qui ho dubta!” Qui ho dubta? Depèn només de tots plegats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
jo ho dubto, m’estranyaria molt que p.ex un marroquí, un senegalès, un equatorià o un búlgar se sentin algún dia catalans, de la mateix manera que molts andalusos, extremenys o castellans s’han sentit sempre així encara que portin 20, 30 o 40 anys aquí, no ens enganyem, i aviam, que això passa en tots els paisos amb immigració i és normal que així sigui, deixem-nos de mandangues