TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

18 de novembre de 2011
Sense categoria
2 comentaris

Un vot Compromès

El sistema electoral de les democràcies occidentals és, probablement, un dels invents més hipòcrites que s’haja inventat mai. Tot allò que envolta unes eleccions fa un ferum a farsa absolutament insuportable. Veure un polític fent campanya és un espectacle grotesc: el somriure postís, la simpatia entrenada, les paraules de manual… I allò més greu és que tots copien eixe format prefabricat. És certament patètic el circ que despleguen els partits polítics i els mitjans de comunicació durant les setmanes que dura la campanya electoral. I no menys patètica és la gent que escolta i creu les pallassades clòniques que, dia sí dia també, diuen els aspirants a diputat. Malgrat tot però, malgrat la nefasta opinió que tinc del sistema electoral i dels partits polítics, des que tinc dret a votar, ho he fet sempre. No és incongruent: les formes electorals són mimètiques; el fons –la política real–, en alguns casos, no.

El 20 de novembre donaré el meu suport a Coalició Compromís. Seria excessiu dir que votaré convençut: no és pot estar convençut d’un sistema com aquest. De fet, votaré amb el nas tapat. Malgrat tot, votaré esperançat i amb una mínima il·lusió. Més enllà del candidat que es presenta –jo haguès preferit Diego Gómez, l’expresident d’Escola Valenciana–, el 20-N votaré un projecte valent i sense ambigüitats, que aposta decididament per fer polítiques d’esquerra i pel País Valencià. El treball a les Corts i als incomptables Ajuntaments així ho confirmen. Seria ingenu però, pensar que un o dos diputats puguen “decidir” alguna cosa a Madrid. No ens enganyem: des d’un punt de vista del Congrès espanyol, la cosa té ben poca trascendència. Tanmateix, aconseguir un o dos diputats a Madrid és molt important per continuar creixent al País Valencià i demostrar que, d’una vegada per totes, el valencianisme polític i d’esquerres ha despertat de la seua letàrgia crònica. Finalment, tot el treball de tants anys de resistència cívica han trobat un vehicle polític vàlid per lluitar a les Corts. L’èxit de Compromís és, precisament, parlar clar i defensar sense embuts allò que tants de nosaltres hem defensat des de diferents associacions: Acció Cultural del País Valencià, Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu, Salvem el Botànic… L’èxit de Compromís rau en haver apostat per persones com Mònica Oltra, d’un coratge i d’una credibilitat a prova de bombes. “Som com tu” diu l’eslógan de Coalició Compromís. Clar, honest i contundent. Hi estic d’acord: Mònica, Ribó, Baldoví, Aitana… són gent com nosaltres i s’han compromès amb les nostres idees. Per això els votaré.

  1. Jo sóc de les que sempre vote. Aquesta vegada també hi aniré encara que des de ja fa temps tinc la sensació que no val per a res. Sóc de les que quan hem diuen una idea o hem plantegen una experiència veig color…Si! Veig color a les coses. Fa temps que quan pense en el dilluns que ve, veig un “Lunes Negro”.

    Aloma

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!