TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Por
Quan Guillem de Baskerville, a la brillant adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Umberto Eco El Nom de la Rosa, descobreix com accedir a la cambra secreta de la biblioteca de l’abadia, hi troba l’inquietant i temible Jorge de Burgos, el monjo benedictí que ha tramat tots els assassinats. És el final. El vell cec tractarà d’assassinar Guillem de Baskerville fent-li tocar les pàgines enverinades del llibre que ha motivat tanta desgràcia a l’abadia. Aquest, l’agafa gustosament, però amb un guant, coneixedor de la metzina que hi conté. I quan li ho fa saber, Jorge s’omple d’ira, donant pas a una seqüència d’imatges i de paraules inigualable. La breu conversa que mantenen despulla, amb una contundent clarividència, la tenebrosa esència de l’església Cristiana: la seua intrínseca maldat. D’abans i d’avui. Fa més o menys així:
Guillem de Baskerville: Perquè? Perquè un llibre innofensiu ha estat motiu de tantes morts? –en referència al llibre II de la Poètica d’Aristòtil-.
Rouco Varela: Com anem a permetre que la gent docta tinga accès a un llibre que parla de la risa? El món esdevindrà en caos: si hom aprén a riure’s de tot també riuran la paraula de Déu. El riure mata la por i sense por no pot haver fe. Si la gent riu, no tindrà por. I si la gent no té por, com la controlarem?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó del món. Com que hi ha una feblesa ideològica en l’esquerra, la dreta se n’aprofita per a fer de les seues. I torna amb les seues armes de sempre.
Enhorabona pel blog! m’agrada molt!
Enric Balaguer