Després d’escoltar les últimes declaracions de Francisco Camps pense que ja ningú no en té cap dubte: l’home s’ha tornat boig. I dic boig en el sentit literal de la paraula, usant la primera accepció que apareix al diccionari de l’IEC: 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental. Tornar-se boig. Persona que ha perdut
Ahir, vaig seguir amb molt d’interès el darrer programa de “Salvados”. De nou, Jordi Évole demostra la seua mestria audiovisual, testimoniant la cruesa de la violència de gènere sense caure en el sensacionalisme o la provocació; des del respecte i la serenitat pero sense amagar res, mostrant-nos sense filtres la dramàtica realitat que viuen les
Veig per televisió les imatges de Rita Barberà amagada al seu pis de València, espiant darrere la cortina per veure què passa al carrer; eixe “carrer” que, com el seu mentor Fraga, proclamava fins fa no res que “era seu”. Tota la ciutat era seua. Quines giravoltes fa la vida, deu pensar Rita… Set mesos
M’he llevat d’hora, cap a les 4:00am, després de comprobar que era del tot impossible recuperar la son. El motiu d’aquest insomni és clar: avui, encete una nova etapa professional. Després de quinze anys a les aules de primària, canvie l’escola per la Universitat; els nanos pels adults; el pati per la cafeteria. Tanmateix, no
56 dones assassinades, més de 30.000 ordres de protecció sol·licitades, més de 126.000 denúncies interposades… Són les xifres de la violència masclista a l’Estat espanyol durant l’any 2015. Un balanç certament esfereïdor, terriblement desconcertant. No he trobat un document que especifique amb detall les dades de 2015 però, malauradament, els números són macabrament similars tots
Divendres migdia. Mentre faig l’arròs, espere Altea. És l’únic dia que podem dinar junts per qüestions horàries. Un cop arriba, la taula és parada i l’arròs fet, malgrat que no amb massa excel·lència. He de practicar més la cuina. Assignatura perpètuament pendent. Mentre dinem, la televisió és connectada a mitja veu. Ens agrada comentar les
Al rally de la vergonya al Llac Rosa de Dakar a les tanques de Melilla a les nits de Gibraltar Dakar (Obrint Pas) Fa un parell d’anys, quan era tutor de 5è a una escola pública de València, vaig discutir amb la mare d’un dels meus alumnes al voltant de certs comentaris i punts de vista que, al llarg
“Me puede el sentimiento valenciano”, ha dit avui Francisco per excusar els insults que ahir va proferir contra Joan Ribó i Mónica Oltra en una xarxa social. La veritat es que no sé què és pitjor, si els insults -que són greus i barroers- o la disculpa -que és gravíssima-. L’Home que Canta el Himno
Demà, el Dia de Reis, la meua iaia Adelaida haguès fet 96 anys. Va nàixer l’any 1919 o, com li agradava dir a ella, l’any dels “dos dèneus”. Tanmateix, va morir l’estiu passat amb, gaire bé, un segle de vida. Un dia abans del soterrar férem cap a Elx per reunir-nos amb la família de
Sempre que som a punt d’estrenar un any nou, les persones i també el conjunt de la societat solem fer un exercici de memòria per recordar tot allò que ha esdevingut entre l’últim Cap d’Any i el Cap d’Any que s’acosta. Anècdotes personals, defuncions sonades, esdeveniments internacionals, gestes esportives… Aquest costum de repassar els episodis més
És el Moment! Avui, tothom ha d’anar a votar per trencar amb el passat i superar, d’una vegada per totes, la maleïda Transició. Quaranta anys de renúncies i prudència són més que prou. Tenim l’oportunitat de desempellegar-nos definitivament de l’olor a naftalina que fan encara la gran majoria d’institucions de l’Estat. A més a més,
Ciudadanos és, probablement, la formació política que més animadversió i fàstic em genera de totes les que tenen possibilitats d’aconseguir algun escó a les eleccions de demà -Falange, Vox i d’altres esperpents polítics insignificants no compten-. A l’anticatalanisme visceral del partit d’Albert Rivera, cal afegir-hi el seu odi envers qualsevol llengua de l’Estat que no
S’ha de ser molt imbècil per fer-li un cop de puny a Mariano Rajoy tres dies abans de les eleccions. Si no hi haguera gent imbècil en el Món, pensaria sense cap mena de dubtes que es tracta d’un incident perfectament premeditat i maquinat pels directors de campanya del PP. Tot plegat és tan de
Tan avessats com som els humans de fer concursos i premis d’allò més estrafolaris i diversos, em sorprén que durant les campanyes electorals no s’organitze cap mena de certamen per reconèixer els mèrits dels partits polítics i els seus líders. En aquest hipotètic concurs es podrien premiar conceptes tan diversos com “la frase més original
A l’Estat espanyol hi ha molts demòcrates que no entenen gens de democràcia, especialment a les files del PP. És lògic: la seua referència política és el règim feixista de Franco i, per tant, qualsevol votació o procés democràtic que no siga del seu gust el titllen d’antidemocràtic. Sense anar més lluny, a Euskadi fa