TocDeQueda

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià acaba d’absoldre Jorge Bellver –regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de València– d’un delicte de prevaricació. La fiscalia acusava Bellver d’autoritzar unes obres a l’entorn dels Jardins de Montfort –Bé d’Interés Cultural– tot omitint a consciència el prescriptiu informe de Patrimoni. És un fet provat que les obres es van fer d’una manera il·legal ja que, lògicament, qualsevol actuació urbanística dins d’un espai protegit ha d’estar supervisada pel servei de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, que ha d’emetre un dictamen favorable per poder iniciar les obres. I clar, si no hi ha dictamen, el tràmit és molt més àgil i no cal modificar cap projecte, que sempre suposa un extra de temps i diners a l’amic promotor… Malgrat l’evident irregularitat però, Jorge Bellver ha estat absolt pel jutge Flors. I tot, perquè ha al·legat que ell “no sabia que els Jardins de Monfort eren un espai protegit”. Riure per no plorar… Els Jardins de Montfort –s.XIX– són, després de Vívers, l’espai verd més conegut i emblemàtic de València. Estan protegits per la llei des de l’any 1941. A més a més, l’any 1992, la mateixa Rita Barberà va protegir-ne el seu entorn. I, ara, tot un regidor d’Urbanisme, que porta més de 20 anys treballant a l’Ajuntament de València, “no sabia que…”. Aquesta mena de polítics no tenen vergonya ni la coneixen. L’excusa del regidor és un insult a la intel·ligència i al sentit comú. Allò més increïble i indignant però, és que tot un Tribunal Superior haja donat credibilitat a un argument digne de xiquet d’escola.

Com era d’esperar, un cop coneguda la sentència, l’alcaldessa de València s’ha afanyat a carregar contra el Ministeri Fiscal, a qui acusa de voler desprestigiar els diputats del PP amb les seues investigacions. És, com ha dit el cínic de Esteban Pons, una “cacera de bruixes”. Ara van de víctimes. Pobres… Però de la negligència de Bellver, ni una paraula; ans al contrari: Rita ha celebrat l’absolució –pendent de recurs– com si haguès guanyat la Champions i l’ha defensat a mort, tot destacat la magnífica tasca del seu regidor “estrella”. Ni un comentari sobre la provada irregularitat. Ni un comentari sobre la “ignorància” patrimonial de Bellver. Ni un comentari sobre el seu “increïble” desconeixement de les normatives municipals. En un país normal, un regidor que actués d’una manera tant irresponsable –per ignorància o per interessos; fa igual– seria cessat fulminantment de les seues funcions o, si més no, penalitzat; no mai felicitat. Però nosaltres no vivim en un país normal; en el nostre país, als presidents imputats per un delicte de suborn impropi els tracten com a herois i els nomenen membres del Consell Jurídic Consultiu; en el nostre país, als diputats implicats en cassos de corrupció se’ls inclou en llistes electorals; i als presidents de diputació corruptes se’ls nomena directors d’institucions portuàries de primer nivell. Amb aquest panorama, és normal que, en un país com el nostre, la “ignorància administrativa” de Bellver siga motiu de lloances i no de delicte punible. La cosa és greu, indignant i, sobretot, indecent. Però, anem a vore! Què menys se li pot exigir a un regidor d’Urbanisme sinó que conega la ciutat que ha de gestionar i les lleis que la regulen? Com és possible que un infantil i covard “Jo no sabia que…” puga eximir-lo de les seues responsabilitats? Com és possible que els polítics puguen esquivar la justícia tant fàcilment?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!