TocDeQueda

Vivim un moment d’extrema complexitat. La pandèmia provocada per la Covid-19 ha trasbalsat la nostra societat. El març passat, de la nit al dia, haguérem de confinar-nos a casa, deixar d’abraçar-nos i tancar els centres educatius. Ni festes populars, ni cafès al bar, ni trobades familiars… La nostra vida quotidiana es va veure greument afectada per la crisi sanitària: calia aturar l’avanç del virus com fora i protegir els més vulnerables. I en el moment més crític de la pandèmia, els professionals de la sanitat es deixaren la pell i es jugaren la salut per atendre la població i salvar tantes vides com fora possible.

Durant l’estat d’alarma i la sortida progressiva del confinament, mestres i professorat també feren un esforç ingent per concloure el curs telemàticament, malgrat les dificultats tècniques i pedagògiques que això comportava. Foren uns mesos frenètics i esgotadors, en els quals, la seua dedicació i compromís van ser determinants per mantenir els i les alumnes implicats en el seu ensenyament acadèmic. Ara, però, el repte és encara més gran. Setembre serà un mes crucial en l’evolució de la pandèmia; un punt d’inflexió en la lluita contra la Covid-19. I el paper dels docents s’esdevé absolutament decisiu per fer front a l’adversitat i enfilar, d’una manera definitiva, el camí de la recuperació i l’anhelada normalitat.

Metges i metgesses, treballadors i treballadores del camp, botiguers i botigueres, conductors i conductores del transport públic, personal de Correus… Al llarg d’aquesta crisi, professionals de tots els àmbits han hagut de posar en joc la seua salut per garantir serveis essencials a la població. S’adoptaren tota classe de mesures d’higiene i seguretat per minimitzar el risc d’infecció però, com bé sap tothom, el risc 0 no existeix. I, malgrat tot, assumiren la seua responsabilitat. Ara, a punt de començar un nou curs escolar, és l’hora dels mestres i les mestres; de tot el professorat valencià. Cal obrir les escoles i els instituts; i confiem plenament en el cos docent d’aquest País per anar endavant amb aquest propòsit. S’ha fet un esforç titànic per adequar els centres i el personal docent a les circumstàncies excepcionals que estem vivint: increment notable de professorat, reducció de ràtios, creació de grups estables de convivència, enviament de material sanitari als centres educatius… L’objectiu és clar: iniciar el curs 2020-2021 de la manera més segura possible.

L’educació presencial –sobretot a Infantil, Primària i els cursos inicials de Secundària– és una necessitat vital, no només des d’un punt de vista pedagògic i emocional sinó, també, social. En primer lloc, hem de garantir el dret a l’educació de qualitat i, sobretot, vetllar per la igualtat d’oportunitats de l’alumnat. I, en segon lloc, hem de permetre els pares i les mares de conciliar la seua vida laboral i familiar. Les escoles i els instituts també tenen eixa funció indirecta i, en un moment tant crític com el present, no podem defugir-la: ens hi juguem la recuperació econòmica i la prosperitat de les famílies.

Superar aquesta crisi és cosa de totes i tots: se’n sortirem si cadascú de nosaltres, a la feina i a la vida quotidiana, respecta les mesures de seguretat i higiene, actua en conseqüència i assumeix la seua responsabilitat, individualment i col·lectiva. Com he dit adés, però, a les portes d’un nou curs escolar, mestres i professorat esdevenen la punta de llança en la lluita per recobrar la normalitat que tots desitgem. I estic plenament convençut que estaran a l’altura de les circumstàncies perquè han demostrat moltes vegades que el seu sentit del deure i la seua vocació de servei públic són impertorbables.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!