TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Cinisme pressupostari
Del pannell informatiu que es pot veure a la fotografia se’n podrien dir moltes coses: encara que no ho semble, la seua aparença inofensiva amaga l’ideari bàsic del PP valencià. Podem començar per allò més evident: la llengua en el qual està escrit. A València -i a la resta del País-, és cada vegada més habitual que els nostres representants "obliden" el bilingüisme que tan defensen i del que tan orgullosos estan. Això sí: curiosament, aquesta amnèsia monolingüe afecta sempre a la nostra llengua, no mai al castellà. Qué más da?,que pensen ells. Un altre element que seria interessant d’analitzar és el nom amb el qual s’ha batejat la remodelació d’aquesta zona del port: "Juan Carlos I". Ja ho diu la cançó: Per ofrenar noves glòries a Espanya… Malauradament, aquestes coses -el menyspreu a la llengua pròpia i l’ofrena a Espanya- formen part de la "normalitat valenciana". No hi entraré, no paga la pena: massa trist i conegut. Tampoc tinc intenció d’aprofundir en l’eufemisme que suposa la informació aportada pel pannell: les "infraestructuras de la conexión Alameda-Av. de Francia-Puerto" i el "acondicionamiento" del Grau de València són, en realitat, un pretext per construir el nou circuit urbà de F1. Ni més ni menys. Gran metàfora!
Tot això però, no era suficient argument per motivar un escrit: no m’agrada divagar sobre coses evidents. L’origen d’aquestes paraules és un altre. Si feu clic sobre la imatge, podreu observar-ho més detalladament. Parle de la dotació pressupostària: el cinisme, aquesta vegada, porta decimals. Terra Mítica, Oceanogràfic, Palau de les Arts, Ciegsa, RTVV… Totes i cadascuna de les empreses que gestiona la Generalitat Valenciana acumulen un dèficit astronòmic: si foren empreses privades estarien en fallida absoluta i els seus directius haurien estat acomiadats o tancats a la presó. El forat negre de Terra Mítica n’és un exemple paradigmàtic. El cas de Canal9 és, també, certament excepcional: més de 1000 milions d’euros de deute acumulat (El País, 24-I-08). Jo, personalment, no puc acabar de concebre-ho. Ni que foren la meitat. Una altra xifra terrorífica: el Palau de les Arts, pressupostat inicialment per uns 90 milions d’euros, s’ha empassat ja 345 milions dels nostres impostos, amb un sobre-cost superior al 300% (Levante, 24-I-08). Més de 40.000 milions de pessetes… de sobre-cost! D’això en dic jo precisió.
No hi ha obra pública que depenga de la Generalitat -carretera, escola, hospital…- que no estiga envoltada de tota mena d’irregularitats i sobre-costos milionaris -no mai justificats-. I, malgrat tot, la previsió pressupostària de les grans obres públiques es detalla al cèntim, no fora que algú dubtés de l’honradesa dels nostres gestors. Compta l’aparença. Nou milions, cinc cents vuitanta-set mil, sis cents seixanta-sis euros amb 45 cèntims -bàsics per a la correcta execució de la globalitat del projecte- serà el cost exacte d’aquesta nova intervenció urbana. Tot un detall… de cinisme.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estimado Diego,
Doy gracias a Dios por haber encontrado casualmente tu blog. Efectivamente, en el panel informativo del acondicionamiento del cauce hay un error. Lo he comprobado personalmente y la cifra total asciende a 9.588.666,45€, es decir, mil euros más de lo anunciado.
En prueba de mi agradecimiento, tienes dos entradas para ver la carrera desde el yate de invitados de la Secretaría de Presidencia. Será un honor contar tu presencia y podrás comprobar todo lo que este magno acontecimiento beneficiará a nuestra querida Valencia, capital del mundo, de nuevo por un día. Verás como analizas las cosas desde otra prespectiva. Los nacionalistas sois siempre muy negativistas.
Cuando vengas a por las entradas, pregunta por mí y estaré encantado de saludarte.
José A. Zamorano
Asesor de Presidencia.