TocDeQueda

L’any
2007 l’esquerra valenciana va perdre les eleccions autonòmiques molt abans del
27 de maig, data en la qual es van celebrar. El lamentable espectacle que EUPV
i BNV van oferir durant les negociacions per tancar un pacte de coalició va
sumir molts dels seus simpatitzants en un estat d’incredulitat col·lectiva. El
pacte que havia d’il·lusionar als votants d’esquerra del País Valencià fou,
paradoxalment, allò que els acabà d’enfonsar: l’acord es tancà en fals, molt tard
–a quatre mesos de les eleccions–, de mala gana i al bell mig d’un clima de
discussió constant agrejat per acusacions i retrets de tota mena i en ambdues
direccions. Per si fora poc, després del fracàs electoral –Compromís aconseguí
7 diputats (d’unes expectatives de 12) i el PP amplià la seua majoria
absoluta–, el sainet politicodramàtic  protagonitzat pel Bloc i Esquerra Unida continuà
a les Corts i acabà amb l’expulsió de Glòria Marcos del grup parlamentari i l’escissió
d’EUPV. Tot amb tot, un exercici inigualable d’irresponsabilitat compartida
envers aquest País i tots aquells qui ens l’estimem. Sembla però, que alguna
cosa han aprés d’eixa nefasta experiència.

      Dilluns passat –25 de gener–, Mònica
Oltra –Iniciativa del Poble Valencià–, Enric Morera –Bloc
Nacionalista Valencià– i Carles Arnal –Els Verds– van presentar la coalició
electoral amb la qual tractaran de fer-se un lloc a les Corts Valencianes. La Coalició
Compromís doncs, naix d’una manera ben diferent que la seua predecessora.
Les negociacions es van dur a terme amb discreció i el pacte s’ha tancat en
ferm i amb un marge de temps més que raonable –any i mig abans de les properes
eleccions– per fer-se conèixer i convèncer tothom que són la millor opció
electoral del valencianisme d’esquerres d’aquest País. És indiscutible que les
tres formacions i la trajectòria política dels seus líders cohesionen una proposta
ecologista, paísvalencianista i netament d’esquerres, i qui afirme el
contrari s’està enganyant i vol enganyar. En aquest sentit, que Joan Ribó siga
el candidat de Coalició Compromís a l’alcaldia de València és un
argument irrebatible del tarannà valencià i progressista de la formació i una
garantia d’honestedat política. L’únic “però” d’aquest pacte és el fet que EUPV
no hi siga. Aquesta divisió és un flac favor a les nostres aspiracions de fer
fora el PP de la Generalitat Valenciana. Tanmateix, després de la calamitosa experiència
de l’anterior pacte és comprensible que uns i altres no n’estiguen per la
llavor. Tant de bo que pogueren entendre’s de nou. Els necessitem a tots.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!