TocDeQueda

Fa un parell de setmanes Bèlgica va batre un rècord ben peculiar: és el país europeu que més dies ha estat sense govern. L’anterior marca la retenia Holanda des de 1977 i semblava insuperable: 207 dies sense nomenar un president -en aquest cas, primer ministre-. Bèlgica però, no volia ser menys que la seua veïna i ha millorat el registre d’una manera espectacular: 218 dies i pujant. I val a dir que hi ha uns quants precedents… Sense anar més lluny, l’any 2007 els polítics belgues ja s’estigueren 197 dies per decidir-se a formar govern. És, si més no curiòs, que la nació que acull les seus de les principals institucions europees -Comissió, Consell d’Europa i Parlament- no siga capaç de governar-se a sí mateix. Sembla doncs, que els països rics i poderosos també tenen problemes: la nostra societat és molt més fràgil que no ens pensem.

No tinc cap intenció de fer una anàlisi exhaustiva del cas belga i les “friccions” -per dir-ho d’una manera suau- entre la comunitat flamenca i balona. Reserve aquesta missió per a algun politòleg agossarat o un psiquiatra sense feina. Què fa que no es separen d’una vegada? Flamencs i balons s’odien d’una manera recíproca i prou visceral. I, doncs? Per què no ho deixen córrer? Seria un precedent perillòs, clar: un país de la Unió europea dividit en dos estats. Us imagineu? Què dirien els polítics espanyols? Més enllà del rerafons nacionalista però, he de reconèixer que el desgovern belga em genera un munt de preguntes i qüestionaments existencials. En primer lloc, la crisi institucional a Bèlgica significa un descrèdit irreparable envers el sistema democràtic i la classe política en general, ja que demostra que un país pot continuar funcionant malgrat patir una paràl·lisi parlamentària absoluta. És a dir: ni els polítics ni els governs són imprescindibles per mantenir l’activitat i les constants vitals d’un país. Interessant conclussió. Per cert: quin sou penseu que rebran els polítics per estar fent no res? 2000€ al mes? 3000€? De segur que, fins i tot, continuen cobrant dietes i viatjant a càrrec del contribuent. I els empresaris “amics” seguiran xuclant sense parar. Curiosa trama aquesta democràcia nostra: assegura els polítics però no la política; garanteix la corrupció però no el govern.

Els dubtes que genera aquesta crisi però, van més enllà dels polítics: què fa la gent del carrer? Com és possible que no es revolte? Com és possible que no els envien a pastar fang a tots? Com es possible que no comencen a trencar-ho i arrassar-ho tot a mossegades com si estigueren posseïts, com si foren zombies? Jo, pense que estan a punt de fer-ho. Ben mirat, 218 dies després són una mica més de 28 semanas después…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!