TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
15 minuts
Acabe d’iniciar un petit experiment literari. Promet ser honest: les paraules que podeu llegir seran escrites en un interval de quinze minuts. És l’únic argument que les motiva. Em reservaré -potser- un parell de minuts per fer una mínima correcció. Potser no. Havia iniciat un escrit que no he aconseguit d’orientar de ninguna manera; l’he esborrat -bé, no he esborrat res, la veritat- i m’he decidit a escriure qualsevol cosa, idea, fet… que aparega davant de mi en els pròxims minuts: quinze, per a ser exactes. No espereu gran cosa: he dit que anava a ser honest, no enginyòs. Ha estat, en el fons, un desfogament: escriure qualsevol cosa sense les limitacions conceptuals i estètiques que acoten els meus escrits. Ara, no se què dir. Pense que quan el cronòmetre marque 15:00:00 li faré una fotografia. M’agrada escriure. Així començava l’escrit fracassat. Volia seguir amb un "No és un bon començament" però no he sabut com continuar. De fet, pretenia divagar sobre aquesta afirmació: no és del tot exacta. Ha d’haver alguna cosa més -supose-. Generalment, m’agraden coses senzilles, que no m’atabalen en excés. Escriure, sovint m’ofega. I, malgrat tot, avance cada dia una mica. Un dia, em sorprén la facilitat per traduir en paraules una intenció; després, al llarg d’una setmana sóc incapaç d’escriure quatre línies coherents. I no parle de grans empreses: parle d’escrits sense importància. Com aquest. Em fa una mica de vergonya de publicar aquestes paraules però he dit que anava a ser honest.
NOTA: Els 52 segons de més, els he fet servir per fer la fotografia -aquestes paraules sí que són fora de temps-.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com m’ha agradat!!! I com t’entenc, company! A vegades he arribat a escriure tres posts en un dia, enmig d’una rauxa verbal insòlita, tot i que també he estat (i tasto) dies de sequera absoluta… És com una espècie d’estat apàtic general… Quanta sinceritat en quinze minuts!
Salut, i gràcies una vegada més.
L’honestedat, gran paraula…. cap a qui ? cap a mi?. Cap a tu?
No et faci vergonya, és divertit! Es el que tu vulguis!
No se com he aplegat ací, o potser si. És la primera vegada que entre a aquesta web, i la primera vegada també que hi estic al teu bloc. Sols dir-te que m’has fet passar una bona estona … m’has fet oblidar-me de tot per un moment… crec que a partir d’ara em passaré més sovint per ací.