La vida és un miracle; quelcom incomprensible en el seu últim extrem. Del no res, vida. Com? Quan? Per què? El misteri perdura, malgrat l’imparable tecnologia i la prepotència científica del segle XXI: no hi ha manera d’esbrinar l’origen i motiu de la vida. És inquientant, des d’un punt de vista racional. I, tanmateix, quan la tens a les mans, pren tot el sentit del món: és la cosa més real i màgica que mai has viscut.
Ferran ja és entre nosaltres. Va nàixer sense cap complicació el dia 29 de febrer de 2020 i l’excepcionalitat d’aquesta data ha convertit el seu naixement en un “miracle” astronòmic, a més a més d’existencial: va nàixer el mateix dia que sa mare 36 anys després, també en un any de traspàs. Per pura curiositat, un amic que sap un fum d’estadística ens “quantificà” l’assumpte: (P(any de traspàs) x P(29 de febrer en any de traspàs))^2=(1/4×1/366)^2= 1/2.143.292. És a dir: les possibilitats de nàixer el mateix dia que la mare i que eixe dia siga 29 de febrer són d’una entre més de dos milions. I diuen els entesos en la matèria que un “miracle” és tot aquell esdeveniment amb una probabilitat d’ocòrrer inferior a una entre un milió.
Ferran és un miracle, com ho són tots els xiquets i les xiquetes que naixen en aquest món. Cuidem-los, eduquem-los i estimem-los com a tals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!