Diari d'un Culer

Per la via ràpida. I la via ràpida a Can Barça és diu
Ronaldinho. És la drecera a qualsevol triomf, Mentre alguns es pregunten si hi és
o no hi és, ell apanya un partit amb només 18 minuts. Una murrieria i una
passada en diagonal pel mig de la defensa i ja estem a vuitens de final. Els meus
3 euros del Bwin segueixen intactes.

Després de les cerveses del pre-partit, quan vam entrar al
gol sud de l?estadi la boca 121 semblava el Metro a les 8 del matí. Dempeus i comprimits,
amb aquell escalfor de pinya i aquella flaire d?humanitat que es genera darrera
la porteria els dies de partit important. I així, apretadet i amb la
visibilitat limitada per la gorra del noi del davant, vaig intuir que Ronie
havia clavat la falta al fons de la xarxa.

Quan Ronaldinho llança una falta al Gol Nord, els habitants
de l?altra banda del camp esperem veure com un puntet blanc sobrepassa la
barrera i desapareix camí de la porteria. Dimecres la pilota no va volar. Sort
que tot el camp va cridar gol perquè jo ja pensava que el crac li havia fotut
una puntada a la gespa. Fins a la repetició del gol a la mitja part no vaig
descobrir que la pilota havia passat per sota dels gegants alemanys. Després
Giuly li dóna el gol fet a Gudjhonsen ?què no falla- i quan, després de la jugada de l?any, l’islandès li torna el
regal al cors, aquest l?envia a la grada.

Patiment zero. I és que igual com no vaig veure el gol d?en Ronaldinho
tampoc no em vaig adonar del pal del Werder ni del perill de l?atac i gol del
germànics. Viure enfonsat al Gol Sud també ha de tenir alguna avantatge.

Total, que vaig veure poc futbol però en vaig viure molt. El
mateix que espero viure contra el Liverpool per poder viatjar fins a Anfield
abans que el fotin a terra per construir un nou estadi on penjaran una placa
made in globalització que dirà: This is Fly Dubai Stadium.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!