Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Per vacances bones les d’aquest bloc.
Això del Ronaldinho és una tonteria comparat en
l’estat d’hibernació que ha patit el Diari d’un Culer des
que es va perdre el mundialet de clubs. I és que,
sense futbol, el millor es tancar-se tot el nadal i
emmagatzemar el màxim de torrons, escudella canelons i
pilota ?de carn picada, no de cuir-, per suportar com es pugui el
"mono". Però ja han passat els Reis i aquesta tarda, mentre jugava amb les
joguines que m’han portat, m’he ennuegat amb el polvoró més
difícil d’empassar de totes les festes: un Getafe-Barça.
Sempre he pensat que això que
anomenen la Lliga de les estrelles no pot oferir partits contra el
Getafe a camps que tenen noms com Coliseo Alfonso Pérez.
Tothom sap que un tarda així serà un pal. Però
estem en cap de setmana de Reis i tothom ha volgut entregar els
seus regals. El Sevilla ens va regalar una derrota ?amb combat
de boxa inclòs-, El Recre ens va regalar una derrota dels
pericos, Márquez li va regalar un golet a Güiza i Xavi
ens va regalar un obra d’art per tot
l’escaire.
Però
ni els regals, ni la il?lusió del retorn del futbol, ni tot
el mono de pilota acumulat durant les festes, millora el pal que
es anar a jugar contra el Getafe. A veure si s’espavila el G-16,
G-18 o G-noséquantos, i munten una lliga europea que en
allunyi de caps de setmana tant gossos com els de Santander,
Huelva, Getafe, etc.
Vacances
Però la primera
polèmica de l’any són les vacances i els
enllaços transoceànics made in Air Madrid. Com que
no hem quedat tots prou farts amb els torrons, el pollastre
farcit, el marisc i els quilos de caviar que diu la premsa que hem
consumit els catalans, hem entrat l’any volent cruspir-nos vius a
Marquez, Deco i Ronaldinho.
En el país de l’escaqueig a
la feina, resulta que quan un jugador arriba tard sense
saber el perquè ja correm a clavar-lo a la creu. Sort que
Rijkaard ?un dels pocs que sap els motius del retard
dels jugadors- ha posat una mica de seny i no ha fet cas a la massa de tertulians
exaltats que clamava sang de brasiler des de les ones i les columnes de la premsa.
Sigui com sigui, les
vacances s’han acabat per tothom. L’entorn ha tornat amb les piles
ben carregades i esperem que els jugadors també. I,
sobretot, esperem que els Reis ens portin, amb un pèl de
retard, un Etoo i un Messi i que els que estan tocats es recuperin. Que aquest 2007 que acabem d’estrenar ens regali la tercera Lliga
consecutiva i la tercera Champions de la història. Feliç
2007 a tots.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Has dit el nom de molts regals, però no has dit el nom del regal més gros, el del madrit. Es evident, que la derrota del sevilla ens beneficia més que la del madrit, però tenir millor resultat que el del madrit es més satisfactori.
També hi ha regals que no son bons, que es com si et portessin carbó encara que no t’ho mereixessis, aquest es el cas del Nástic que va aconseguir un meritori empat al camp de l’atlètic de madrit, i que el dia següent tots els seus rivals excepte el mallorca van guanyar el seu partit.
Això ens porta a varies conclusions. El Barça no esta bé però es que els altres equips a part del Sevilla, estan fatal. Hi ha molt poca diferencia de punts entre els equips mitjans, et pots trobar un equip a la uefa i al cap de quatre jornades gairebé patint.
Ara vull criticar el madrit, perquè es l’anti futbol més clar impossible. I deixant de banda la fortuna que esta tinguent en els partits, es mereix que el posin en el lloc que considero que esta la fifa, el lloc dels interessats nomes per a ells. Les raons son perquè juga malament, fent avorrir la gent, hi es que a més el més fotut és que la seva intenció no es jugar bé, hi recordem que el futbol es un esport i es oci! Es perquè la gent s’ho passi bé! Si tots els equips fossin com el madrit el futbol moriria! Però hi ha un cosa que el diferencia de la fifa, i es que la fifa actua per cales, el madrit no, però els utilitza malament. Això ens beneficia als culés, però fa mal al futbol del futur, en això em refereixo en els últims fitxatges esta destrossen carreres de jugadors i sense exagerar, i la majoria d’aquest jugadors joves es queden a les banquetes, quan ells el que necessiten es jugar molts minuts en un equip mitja i si tenen realment qualitat que se’n vagin a un equip gran i que els facin jugar. Perquè sinó un jugador pot passar-se tota la seva miserable carrera a la banqueta, d’un gran equip potser si però a la banqueta.
Em pensava que després de Tokio estaves en una profunda depressió….
Ben tornat!!!