Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
No em fa por Anfield. Ni Gerrard, ni Crouch, ni Benítez, ni l’esperit de Bill Shankly, ni els càntincs de The KOP. Perquè sé que l’equip pot marcar dos gols a qualsevol camp del planeta, no em fa por perdre dos dies per anar a Liverpool (potser ara trobaré entrades regalades) i deixar-me la gola rodejat d’anglesos. Però em fa por el Barça. Em fa por empassar-me segones parts com la d’aquesta nit. Em fa por creure que l’equip ni ataca ni defensa i que és incapaç de matar un partit. Em fa por pensar que s’ha acabat. A dormir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només ens queda la lliga i espero que en els tres propers partits no la llancem a les escombraries. I si us plau que algú li digui a en Frank com s’ha de jugar els partits importants.
Fins que no s’hagi acabat no es pot tirar la tovallola. Una mica d’ànims que encara queda copa i lliga i un viatge a la bonica ciutat de Liverpool. Que no s’enfonsa el món! Pitjor està el país i mira quants anys hem aguantat.
Ha de jugar l’Eto’o JA!!
És cert que podem guanyar a qualsevol camp del planeta i crec que seguim tenint un dels millors equips del món, però no sé qué ens passa que estem adormits, cansats, desmotivats,…… Ho haig de reconeixer, dimecres vaig marxar un quart d´hora abans d´acabar el partit, no ho podia suportar. Ja es veia que no marcavem ni de rebot i tot i la meva estima pel Liverpool, alló era insoportable. Vaig sortir de l´estadi pensant en regalar l´entrada d´Anfield a qui la volgués, totalment trencat.
Ahir vaig haver de viatjar a Itàlia per feina i tornant, l´avió era ple de seguidors del Livorno que anaven a eliminar l´Espanyol. Tenien el mateix resultat que nosaltres i, tot i acabar malament, anaven amb ganes i il·lusió. Vaig pensar que no em podia fer enrera, que era de cobarts no anar a Anfield. No ens enganyem, tenim un peu i mig fora, però cal intentar-ho. Si més no, un partit de Champions a Anfield ha de ser una bona experiència i així cal anar-hi, a disfrutar de l´ambient, del You´ll never walk alone i si sona la flauta, sempre podrem explicar als nets que hi erem……
Els anglesos són gent molt correcta.
Nosaltres els vam proporcionar un dia fantàstic: birres, bon ambient, una ciutat maravellosa per visitar, souvenirs a les rambles, sangria, barrets mexicans… Com que són molt correctes, ens ho tornaran ampliament: marcarem tres i ens aplaudiran.
Una gran gent, els anglesos
A eliminatories a doble partit pot passar de tot. Si quedem eliminats a Anfield Road, mala sort. Però ni molt menys s’haurà acabat tot: a la lliga anem els primers i si ningú enverina l’ambient amb decles ambigues o amb sentències sobre la venda dels cracks a final de temporada, tenim moltes possibilitats de guanyar-la. Ah, i tampoc cal posar fotos a les portades dels diaris sobre si Ronaldinho s’ha engreixat o no.
aquests del periodico fan pena… amb una portada digna del "quemedises?" o del "pronto"… pobrets periodistes…