Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Què fa Barça TV? Per què aquest cap de setmana ens torturen
amb el Llevant-Barça en comptes de fer una bona programació adaptada als gustos
i plaer dels culers? Si ens volien fer gaudir de debò, aquest cap de setmana
tocava programar l?Assemblea del Reial Madrid. Quin espectacle. Quin gust. (continua)
El Madrid de Capello avorreix fins i tot a un registrador de
la propietat, però el Madrid de Calderón té més ?suquillu? que el Diario de
Patricia. Per això valia la pena que Barça TV oferís en directe l?esdeveniment
encara que fes falta pagar calés a MediaPro pels drets audiovisuals.
Ja m?ho veig. Unes quantes càmeres a Can Merengue, un redactor
micro en mà per cercar freaks i una tertulieta al plató amb el Sergi Pamies, l’Empar Moliner, el Llucià Ferrer,
el Raül Llimós, l?Oscar Pèrezdolz, el Xavier Puig… i fot-li algun merengón
per fer de pim-pam-pum. Tot plegat conduït pel Basté i la retransmissió guanya
l?Ondas de la temporada vinent.
Del caos general, el que més em va atraure va ser la retòrica
pròpia del Siglo de Lata de la literatura espanyola. El millor fou un home que
va dir que el Madrid havia estat maleït amb 7 anys de plagues i què, en conseqüència,
encara ens queden 5 anyets més de festeta. Un altre va dir que el club estava
dirigit per un ?estudiante? que no sabia qui era ?el algarrobo? però que
coneixia perfectament al xoriço. Bestial.
Resumint, jo, que vaig sobreviure el tedi absolut de dues
Assemblees de Compromissaris ?amb el cunyadíssimo de guest star– vaig veure que
a Madriz s?ho munten molt millor. Tenen un president freak amb un contracte
temporal, una junta amb una espasa de Damocles en forma de sacas de vots per correu,
uns reponsables econòmics que fan malabarismes i una tribuna per a rapsodes
improvisats. Un circ de primera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!