Diari d'un Culer

Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol

20 de gener de 2007
L´entorn
2 comentaris

Rectifico amb Saviola

Cinc gols en dos partits, encara que sigui contra l’Alavés, ven bé valen una titularitat. Ah! i un gol contra l’Espanyol –estic intentant oblidar aquest partit-. Els números demostren que Saviola està en forma, té ganes i punteria per enviar pilotes a la xarxa i, donada l’actual sequera de la resta de jugadors i a l’espera que torni el gran Etoo, crec que és la millor solució fins al mes que ve. Tema a part és la renovació.

Quan escrius un bloc, els textos van caient al fons d’un immens llistat i desapareixent. Podria fer igual que alguns opinadors que un dia diuen blanc i l’altre diuen negre i abusen del fet que les paraules se les emporta el vent, que tenim poca memòria i que ningú tira d’hemeroteques. Jo la vaig cagar amb Saviola al final de la pretemporada quan va decidir no marxar.

En els mesos que porta aquí l’argentí ha demostrat el que uns pocs –poquíssims- deien i la majoria no ens creiem. Ha tingut una gran professionalitat, ha sabut estar en totes les situacions i ha aprofitat de manera excel?lent les oportunitats que ha tingut. Tan, que ara, donada la situació de l’equip i el seu estat de forma, mereix ser el 9 del Barça i que molts ens empassem les nostres paraules i la nostra bilis..

Un altre tema és la seva renovació. Saviola no molesta a cap planter del món. En alguns equips on el situen (Espanyol, Vila-real…) seria l’estrella indiscutible, però al FC Barcelona no pot ser el primer davanter i menys tenint a Etoo canviant-se al mateix vestuari. I si un no és l’estrella, en un club on es vol seguir una política salarial sensata, no pot cobrar com una estrella.

  2. Em sembla que encara no ho has entès, ja comprenc
    que l’afecció encega, però l’estrellat no és per a mi això allò que és per
    vosaltres els futbolers.
    Aquest noi ha sabut estar, aguantar-vos a vosaltres
    quan li deien pessetero, complir el seu contracte, no renunciar a allò que
    lliurement havien pactat amb ell, treure-us el ventre de pena quan ja us cagàveu
    a les calces i a sobre no engegar-vos a prendre pel sac quan ara voldríeu oferir-li
    una renovació arregladeta.
    Un noi de cinc estrelles, ja t’ho vaig
    dir.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!