Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
A banda del tema arbitral, em quedo amb tres reflexions més del cap de setmana:
Les rotacions. L’altre dia li vaig preguntar al meu cap quan començarien les rotacions a la feina per tenir temps de reservar-me un bitllet d’avió de Ryanair. Per la resposta que em va donar em sembla que és probable que m’hagi de buscar un ‘equip’ nou de cara al mercat d’hivern. I és que el futbol té aquests conceptes estranys que la resta de la gent normal no veiem per enlloc però que donen per molt a les columnes del diaris i a les tertúlies. Paraules com pressió, entorn, rotacions… un misteri pels que treballem 8 hores cada dia.
El futbol pateix alzheimer. Escoltava missatges de SMS que rebien a les ràdios després del partit contra el Betis on els oients ja deien que ens havíem de vendre a Deco i a Ronaldinho. Sovint és repugnant veure la manca de memòria que tenim els aficionats i com no pensem més enllà dels 90 minuts que acabem de veure. És increïble observar amb quina facilitat elevem i repudiem els jugadors del nostre equip.
ÚLTIMA HORA
Si hi ha algú que llegeix aquest bloc sabrà de la meva animadversió cap a Alejandro Echevarría però s’ha de reconèixer que el ‘cunyadísimo’ és un crack nacionalitzant jugadors. He escoltat a TV3 que Messi ja podrà jugar el dissabte després de jurar la Constitució –quines coses s’han de fer per jugar a futbol– . No deixa de ser curiós que sigui un simpatitzant de l’ultradreta el que aconsegueix papers als estrangers.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A tot arreu on es parla de la nacionalització, per part del pais veí, de Leo Messi, s´afegeix que l´intervenció del “cunyadissimo” ha estat decisiva. A mi em sona a operació de maquillatge de la figura d´aquest directiu que, teòricament, també està dedicant-nos els millors anys de la seva vida….. Masses medalles, no fa bona olor…
Lo culé
Els aplaudiments dels jugadors al col-legiat són una falta total de respecte, poden ser el dolents que vulguis però això no és falta del sentit de l’humor, no fotis home!