Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
La desgràcia de l’atemptat a Londres ha afectat l’eufòria incontrolable que em va generar Jacques Rogge quan es va carregar a Madrid en la tercera ronda de votacions per a ser la seu olímpica del 2012. Tota la propaganda que ens hem empassat va convertir-se en llàgrimes a la Plaza Mayor. Jo ja ho havia pronosticat fa temps en aquest bloc i no sóc futuròleg. Sóc simplement un optimista.
Com ja vaig coementar en el meu article ‘Madrid 2012…doncs em sembla que no podrà ser‘, els del país del costat s’hauran d’esperar com a mínim fins al 2020 i, personalment, crec que fins al 2024 no cal que s’hi posin.
Ja he dit que sóc un optimista, per això confio que d’aquí a vint anys ja siguem un país independent i així ens podrem estalviar el papanatisme de la premsa i polítics d’Espanya, tot el dia inflant-nos el cap amb pulseretes, pancartes, optimismos moderados i tota la parafernàlia propagandística destinada al no res.
Les imatges de Singapour han estat de por. Per començar, el més ranci és passejar a la reina fent-li la pilota mentre ella va cagant-la com sempre. Això sí, amb molta elegància. El vídeo de la candidatura –qui no l’hagi vist que el busqui– era de cabra y pandereta desmostrant de nou que la modernor de la meseta, quan la rasques una mica, fa pudor de naftalina.
I per mi que segueixi així per molts anys. Com a mínim fins que puguem marxar d’una vegada.
PD. Menció a part mereixen els esportistes catalans que han anat a fer el pena amb la delegació espanyola. De la Sánchez-Vicario destacant les "FRANCO-estructuras de Madrid" (sic.) ja no n’esperava res però d’en Gasol sí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em fas un poc de gràcia. I tota la penya del Barça saben català? Cada cop que vaig al Camp Nou he de parlar castellà per fer-me entendre: no sé si la cosa és deguda a la boira etílica o a la bena als ulls dels comentaristes que no saben destriar entre realitat i il·lusió d’un club. I dels esportistes catalans que tenen la seva seu fiscal a Andorra per no haver de tributar a Catalunya ¿què vols que et digui? Xinxan
Jo també vaig disfrutar veient com es quedaven sense JJOO. Només hagues faltat que haguessin tingut unes olimpiades, ens les haguessin refregat tota la vida!!
I els esportistes "catalans" em van fer pena. Però anem-nos acostumant perquè cada vegada ho veurem més això, gent que no juga amb la selecció catalana per no cansar-se (con en Gasol l’altre dia) però que perden el cul per donar suport a la capital del "reino" no fos cas que els toquessin el crustò.