Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Visc com un lleó a la sabana buscant les ombres per resguardar-me del Sol africà que ens atxitxarra. Intento combatre la calor entre granissats, polos i un parell o tres de dutxes diàries mentre el Barça està fent les amèriques per jugar contra equips que es fan dir Tigres o Red Bull. I, amb la remor de les eleccions i resguardat en algun indret amb aire acondicionat, devoro la premsa esportiva com si fos una tendra gasela gaudint especialment amb els bons articles com els d?en Xavier Bosch.
Catalunya té alguns periodistes esportius realment bons. Algun dia potser entro més al detall però avui toca parlar d?en Xavier Bosch que és una referència absoluta per qui vulgui submergir-se a l?entorn blaugrana vacunat d?ismes. En Bosch no em decepciona mai. Estripa a qui calgui, es digui Núñez, Gaspart, Basat, Laporta, Cruyff o Rossell. I, sempre que toca, és just i sap reconèixer els encerts. L?article d?avui a El Mundo Deportivo és molt recomanable. Com tots. I com ho són també els que escriu cada dilluns a l?Avui.
M?agrada la sensatesa d?en Bosch i, sobretot, m?encanta que desintoxiqui els debats de l?entorn. En un ambient tant carregat de frontisme on les postures es defensen amb masses passions ocultes i pocs arguments, és bo trobar plomes i veus desacomplexades i amb mala llet que no es dediquin a la guerra de trinxeres.
Per sort, en Xavier no és l?únic (Basté, Besa, Pàmies…). Però, per desgracià, em sembla que cada cop ens en queden menys.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bosch, Basté, Besa, Pàmies…… i Diariculer…..
Enhorabona.
Home, precissament l’article d’aqueta setmana del Mundo no crec que estigui a l’alçada. Això de defensar un programa tan infumable com el de l’Arús, on la qualitat periodística no exiteix, fa pudor de socarrim.