Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Com si en comptes dels U2 hagués tocat el Bob Marley: ens hem quedat sense herba. Ara cal replantar-la a corre cuita i confiar que no es repeteixin les escenes de la famosa gespa dels de Gardentona que, fent un homenatge al maig de 68, ens van voler mostrar als culers que sota els camps de futbol també hi ha la platja.
Val a dir que sobre aquest tema no podré ser objectiu perquè el meu barcelonisme topa amb el record encara viu de l’experiència viscuda el passat diumenge veient els U2 en directe. En tot cas vull creure que els directius i responsables ja sabien que els 81.000 fanàtics dels irlandesos no tindrien gaires miraments per la gespa mentre botaven a ritme vertiginós.
En tot cas, i suposant que les plaques d’herba que arriben de Sant Joan d’Espí funcionaran, em sembla que és bo pel Barça que en les seves instal·lacions se celebrin esdeveniments de la magnitud d’una gira dels U2. Fets com aquests prestigien encara més el Camp Nou i fan que els culers puguem presumir de ser la seu d’artistes més enllà de les obres d’art d’en Ronaldinho.
També vull destacar les condicions en les que s’ha deixat l’Estadi. A banda dels 300.000 euros que ens hem embutxacat, el Barcelona va demanar gaudir de 15.000 entrades per posar-les a disposició dels socis i sòcies. Hi ha qui s’ha queixat d’aquest favoritisme però és el més correcte tenint en compte que el Camp Nou és propietat dels 135.000 socis del club.
Confio que aquest retorn de la música al Camp Nou no s’aturi i fem del nostre camp una referència mundial de l’espectacle –futbolístic i no futbolístic– com ho són altres estadis com Wembley. I per l’herba no cal patir-hi, que sempre s’ha dit que la música és bona per les plantes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!