Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
A falta de futbol, premis. Setmana lletja pels futbolers. Sense Champions, sense ni una trista eliminatòria de Copa i amb un partit el
dissabte però la mirada posada al dimarts. I com que no corre la pilota -i d?alguna
cosa hem de parlar- el tema del moment són el guardons individuals. A banda
de l?abans prestigiosa Pilota d?Or, ara ha sortir la llista de candidats al FIFA
World Player. (continua)
Triar al millor jugador mai ha estat gaire complicat. Al
pati de l?escola, quan els capitans triaven equip escollint jugadors de forma
alterna, sempre tenien clar qui era el primer de la llista. Fre-ho a escala planetaria hauria de ser igual de senzill. Com a molt és discutir entre una selecta i molt reduida llista on, indiscutiblement, no hi entra mai Cannavaro.
que sorprèn es veure de nou a Cannavaro i a un magnífic jugador que es deia
Zidane però que fa tres anys que ja no juga a futbol. Em consta que les dues últimes
temporades es passejava per la gespa un doble del francès que té com a millor
jugada un remat de cap al pit de Materazzi que va sentenciar la final d?una
Copa del Món.
Així de pervers és el món del futbol quan surt de la gespa d’un terreny de joc. Què deu pensar Carew quan
veu la Pilota d’Or en mans d’aquell central a qui deixava a terra jugada rere juagada?
Què deu pensar Henry quan veu que el fantasma agònic de Zidane l’ha deixat fora de la llista?
Però, per sort, aquests no són els únics premis de la setmana. El Premi
President Companys, que atorga la
Plataforma pro-Seleccions Catalanes, és l?exemple que salva una setmana de desproposits. Se l’ha emportat merescudament l’Oleguer que dia rere dia ha fet públic el seu
suport a les seleccions nacionals. I és que donar un premi a qui se?l mereix és ben senzill de
fer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!