Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Hi ha dues maneres senzilles de sortir als mitjans de comunicació. La primera és vendre’s la dignitat i acabar a qualsevol reality o programa del cor explicant una parida. La segona opció és crear un grup d’oposició a la directiva del Barça. Ningú et demanarà cap referència, amb un cutre-manifest i quatre signatures no representatives n’hi ha més que suficient. Això sí, cal buscar-se un nom. Els últims es fan dir ‘Reflexió Blaugrana‘.
Hi ha moltes coses que no entenc de la premsa esportiva. No entenc perquè van tot el dia darrere del Cruyff esperant a que digui alguna cosa –com si fos tant important el que diu o deixa de dir– i després corren a criticar que parli quan són ells els qui li foten el micròfon a la cara.
Però encara més inexplicable que el tema Cruyff és la poca cura que hi ha per donar cobertura a qualsevol grupet que decideix, després de fotre’s uns quintos al bar, escriure un manifest contra el president del Barcelona. En temps de l’Elefant Blau com a mínim calia buscar noms més o menys il·lustres –bé, deixe-m’ho en coneguts– per optar a algun minutet als mitjans. Ara això ja no fa falta. Amb reunir-se uns quants socis anònims ja t’obren les portes, encara que el suposat grup opositor només pugui representar-se a si mateix.
Això sí, el manifest és clau. Tampoc fa falta dedicar-hi gaire esforç però cal escriure’l. Des d’aquí dono quatre paraules claus per si algú vol animar-s’hi:
-
Transparència: Sobretot que no falti! És la mare del ous. Tothom s’omple de boca amb la transparència i, com no podia ser d’altra manera, d’allò que es presumeix sempre en falta.
-
La pedrera: Maltractada! Sempre és un desastre. Si no són holandesos, són brasilers… això sí, després al camp als primers que xiulem són els de casa.
-
El patrimoni: En perill! Ho perdrem tot i acabarem d’okupes com els pericos.
-
Denunciar el presidencialisme: A rey muerto, rey puesto que diuen els espanyols. Tot presidencialisme és detestable menys el propi.
Ja veieu que fàcil. Amb quatre canyes ja tens una plataforma opositora i amb una mica de sort, si algú té la capacitat orativa de’n Coto Matamoros encara li oferiran un contracte a El Rondo i al Força Barça.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens més raó que un sant. Només afegiria en el tema pedrera que si tots aquests que la defensen aferrissadament, anessin a veure el Barça B, hauriem d’enxamplar el Mini.
Doncs res, quan em jubili i tingui temps miraré de localitzar-te per veure si fem un manifest contra el president que hi hagi aleshores.