Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
En Laporta ha passat per RAC-1. L’equip Basté ha complert amb nota -com sempre- fent una molt bona entrevista tot i que, en alguns temes, el president s’ha escapolit de l’escomesa amb facilitat i elegància. En resum, un repàs extens de l’actualitat blaugrana, les polèmiques del present i del passat i la presentació d’algun projecte de futur realment atractiu.
Allò que no és veu: els espectres de can Barça
El president va confirmar que Alejandro Echevarria continua remenant cireres pel club. No m’agrada però no puc dir-hi res més. Com a soci sempre vaig ser bel·ligerant amb el fet que una persona vinculada la Fundación Francisco Franco fos directiu del club donada la funció de representativitat de la institució que tenen els membres de la junta. No em sembla estètic que l’Alejandro continuï exercint funcions al Barcelona com a directiu a l’ombra però no puc fer res més que expressar la disconformitat -que sé que no serveix per a res-.
Per altra banda, em va agradar que el president no amagues aquesta col·laboració. Un té la sensació que al FC Barcelona hi ha fantasmes que pul·lulen per les oficines prenent decisions i influint des de la rebotiga. Em refereixo a Cruyff i Echevarría. Toca, per fer justícia a la famosa transparència, dir exactament que fan aquestes persones encara que pugui ser incomode i impopular. Ahir el president ho va fer i és d’agrair.
Un projecte il·lusionant: més que un club al món
Laporta va deixar anar el tastet d’un gran pla per projectar la imatge del FC Barcelona a nivell global: més que un club al món. Pel que va insinuar sembla una idea realment atractiva i il·lusionant. Unir el nom del Barcelona a causes solidàries i donar suport a projectes destinats a millorar les condicions de vida de les persones d’arreu del planeta és ser fidel a la tradició barcelonista de defensa de la gent i les llibertats. Chapeau si en comptes de Betandwin, Samsung i altres corporacions multinacionals, el Barça aposta per vendre els seus sentiments i valors.
Les polèmiques: on són les entrades i en Sandro?
El punt fluix. Es va notar que el president volia passar ràpid el tràngol. De les entrades no en vam treure res. Va limitar-se a dir que n’hi havia poques i que havien estat transparents en el repartiment. També es va arrriscar a defensar la gestió del RACC. El cert és que d’entrades n’hi ha poques perquè els clubs europeus van signar un protocol amb la UEFA on acceptaven aquest repartiment. La transparència de la junta no els eximeix de la critiques per la manca d’ètica i estètica que comporta guardar-se 3000 entrades per compromisos amb 30 per cada directiu. I, malauradament, sobre la gestió dels paquets de viatge distribuits pel RACC hi ha masses ombres com per arriscar-se a posar la mà al foc.
Sobre el llibre del Sandruscu, en Basté va saber collar el suficient perquè en Jan acabés negant les afirmacions més polèmiques que l’ex-vicepresident ha escrit en la seva versió del món real. Malauradament mai passarem la de la paraula de l’un contra l’altre però, després d’haver llegit el llibre, el que més greu em sap és que els dos no seguin junts a la llotja i a la junta del Barça.
El president
Sovint sóc crític amb el president des d’aquest bloc. Ser critic és una mania que tinc i que espero no perdre mai. Això no em cega per veure que l’actual és, de llarg, el millor president del Barça que jo he viscut. No m’agrada el que representa la ideologia del seu cunyat, no m’agraden les seves derives presidencialistes i no m’agrada que ens hagi menystingut i mentit als socis alguna vegada -tots ho han fet encara que s’omplissin la boca amb allò de al soci no se li pot enganyar-. M’agrada d’en Laporta el seu catalanisme, la seva fidelitat als valors del club, la seva gestió econòmica, social i esportiva i el sentit democràtic i d’autocrítica que va mostrar ahir a la nit. Segueixo pensant que, tot i la tupinada de les entrades, el cunyadíssim, o la mala sortida de Sandro Rosell, tenim un bon president -ni que sigui per comparació amb el passat o amb la trista oposició de Minguella, Majó i companyia-.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb el reforç de tres estreles mondials?
Això, en volta del Barça sembla un equip de l’ONU, del xec al portador i la publicitat escombraire.
Qui pren decisions comet errors. En Laporta s’ha equivocat unes quantes vegades (abans d’ahir ho va reconèixer), però ha portat el club, en 3 anys, de la misèria esportiva, econòmica i social (tinguem memòria) a l’esplèndida realitat que és ara.
Els Minguellas de torn, treient punta de qualsevol bajanada, no entebanaran els culers. Tot reconeixeent els errors, cal recordar que "qui té boca, s’equivoca". Endavant, Jan!