Diari d'un Culer

Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol

5 de febrer de 2007
2 comentaris

Del Sadar a Miami

Mitja part de la Superbowl encara amb la ressaca d?una tarda que començava excitant (empat del Sevilla), continuava amb plaer del bo (derrota i mocadorada al Bernabeu) i acabava en interruptus al Sadar. I, mentre veig els Bears i els Colts, faig un mix i em pregunto a qui passaria la pilota Peyton Manning si només tingues com a receptors a Ezquerro i Guily.

El partit anual a casa de l?Osasuna és d?aquells que saps que serà dur, travat, difícil d?empassar com un dinar familiar l?1 de gener després d?un cap d?any de farra non stop. A el Sadar, el joc es converteix en una ressaca: és lent, pesat, emprenyador. El terreny es petit, la gespa s?aixeca i no hi ha deu que pugui moure el 0 a la casella visitant del marcador electrònic.

El Barça no ha jugat malament. Ha mogut com ha pogut la pilota intentant esquivar el camp de mines, però sempre que ha arribat a prop de l?àrea rival ha estat incapaç de trenar una jugada. Mancava imaginació, moviments i jugadors. Sobretot jugadors. Perquè de Messi, Etoo i Ronaldinho a Ezquerro, Saviola i Guily hi ha un petit abisme que es compta amb gols, copes i pilotes d?or. Per això el millor d’aquest diumenge no és ni el partit del Barça, ni el del Sevilla, ni tan sols el del Madrid: el millor d?aquest diumenge de febrer és saber que la setmana que ve tornen els gols, les copes i les pilotes d?or.

Superbowl

Cada any em quedo enganxat davant de la tele fins que els ulls aguanten. Veig volar el meló iarda a iarda i contribueixo a l?estadística que converteix la final del futbol americà en l?esdeveniment esportiu més seguit arreu del món. Ho faig des dels temps de Joe Montana així que he aconseguit desxifrar què és un fumble, què fa un linebacker i entendre que el fora de joc a Miami no s?assembla de res al que assenyalen els liníers com Rafa Guerrero.

Aquest any l?encontre no podia començar millor: retorn de kick off de més de 90 iardes i amb poc més de 10 segons el marcador ja estava 7-0. Demà a la feina patiré? Per cert, he decidit anar amb el Bears perquè van de blau-i-grana (més o menys). Això sí, tenen un quarterback que em recorda el pitjor Rochemback.

  1. Amb la teva crònica, veig que no n’hi ha per tant … un empat (i contra l’Osasuna que és el 2n equip de molts culers) la cosa no pinta tan malament.

    Dintre de 2 setmanes, comença la temporada de debó i llavors l’equip haurà de demostrar que vol marcar època.

    Per cert, has trobat entrada per anar a Anfield? El passat dissabte va estar a Hong Kong i mentre feiem unes “pintes” en un pub vaig veure mitja hora del Liverpol-Everton…quin ambient!!

    Merci per les cròniques…els teus post, substitueixen el millor que té un dilluns (els comentaris a la feina de futbol…).

    Força Barça!!!

    Gerard

  2. estic amb vosaltres ! la setmana que ve despegarà el cohet barcelonista i de segur que ens portarà ven lluny !estic fart de pseudo-periodistes-de-pa-sucat-amb-oli agoreros i derrotistes ! FORÇA BARÇA !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!