Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Quina mandra tractar aquest tema… Comença un llarg cicle electoral: Barça, Generalitat i ajuntaments. Per començar, al setembre, els socis viurem el via crucis de signatures, regals, cartes, debats, noms, promeses i papereta. I tot perquè tenim uns estatuts que són un nyap, una crosta que viu de l’entorn blaugrana i un president que és advocat però no sap llegir correctament les normes del club. Ens ho podíem haver estalviat.
COM HEM ARRIBAT FINS AQUÍ?
A. Una merda d?Estatuts. Els suposats millors juristes del país van ser convocats per redactar els nous estatuts del club. Moltes fotos, algun dinar o sopar dels bons i una feina tant ben feta que poques setmanes després de les eleccions ja estàvem discutint el redactat, la interpretació i l?esperit de l?article 29. Un nyap.
B. Unes eleccions quan no tocava. En mig de la desesperació col·lectiva del duet Gaspar-Reyna tothom demanava eleccions. I quan dic tothom vull dir els socis, entorn i tots i cadascun dels candidats. Vam escollir un nou president i es va generar la situació d?haver de prendre possessió dies abans del que tocava. En resum, es va inventar l?any de 8 dies. Un temps curt però que la junta va aprofitar prou bé alhora de tancar el balanç econòmic.
D. Hi ha una crosta que viu de l?entorn del Barça. Alimenten el seu ego amb minuts de tele i de ràdio i amb alguna aparició a la premsa. Des que va sortir el nyap estatutari i autoadjudicant-se la bandera de defensar el drets del socis no s?han aturat en cap moment fins aconseguir les portades d?aquest matí. No ens enganyem, aquesta gent no són socis individuals a la recerca de la justícia; són gent amb interessos que tenen tot el dret de presentar les denúncies pertinents ?és més, la sentència els avala- però seria bo que fossin clars i ens expliquessin les seves intencions.
E. Laporta ha tornat a fer la pirula. Com malauradament comença a ser habitual, el president ha anat fotent la merda sota l?estora i al final li ha sortit un monstre. Com li va passar amb Sandro Rosell. Igualet que amb el seu cunyat. De la mateixa manera que amb la tupinada de les entrades de la Champions. L?article 29 és molt clar en el seu redactat i ho hauria de ser més per un advocat de professió com és el president. Han marejat la perdiu demanant informes no vinculants a organismes que no són competents i s?han acabat trobant amb una sentència i una amenaça d?inhabilitació. Com en tots els casos anteriors es podria haver afrontat el problema molt millor i d?una forma més transparent.
I ARA QUÈ?
Doncs ara eleccions. Uns comicis que Laporta crec que té guanyats sempre que no aparegui el nom de Sandro Rosell. Però, si en Sandrusco decideix entrar en escena, haurà de vigilar amb els companys de viatge i allunyar-se dels cants de sirena de l?anomenada ‘oposició’. Minguella és el més mediàtic i, amb tot seguretat, el menys volgut pel soci culer. Major s?ha carregat el crèdit que havia aconseguit en la passada campanya portant a terme una oposició barroera. I, pel que sembla, queda Jordi Medina. A mi Medina em cau bé perquè me l?he trobat a tots els desplaçaments de la Champions i no viatjant de VIP sinó a la cadira de la classe turista del mateix xàrter del RACC. Però el fet que em caigui simpàtic no amaga el fet que no té cap possibilitat.
A falta de més fitxatges estrella, els diaris esportius ja tenen tema per tenir-nos ben entretinguts.
+ INFO
· Ja vaig comentar fa temps que preferia el sentit comú a la lectura obtusa dels reglament. La llei, de vegades, no té res a veure amb la justícia.
· També vaig dir que mai més tornaria a votar a Laporta perquè havia estafat als socis amb les entrades de la Champions. Es molt probable que em toqui votar en blanc.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el més fort és que el senyor Laporta té raó. Perquè? :
1) l’art. 39 del Decret 145/1991, de 17 de juny, pel qual es regula la constitució, les classes i el registre de clubs i associacions esportius, i d’aprovació del reglament del seu règim i funcionament intern, estableix literalment que: "els estatuts dels clubs i les associacions esportius han d’establir els terminis per a la presa de possessió dels candidats elegits, sense que aquesta circumstància
modifiqui l’acabament del mandat natural previst als estatuts ni el començament del nou mandat"
2) Per tant, tot i que la junta directiva va prendre possessió abans que finalitzés el cicle econòmic, el mandat no va començar fins que acabà el cicle natural anterior
i 3) qualsevol altre precepte estatutari que intenti modificar el cicle natural del mandat és nul de ple dret i per tant inaplicable, per ésser contrari al decret anterior, el qual és una norma legal de rang superior.
Recordes com es trobava el club 3 anys enrera, en aquells moments tenir la sort de criticar a la directiva per no subministrar amb prou diligència entrades per assistir a la final de la Champions entre el Barça i un altre equip, eren plantejaments de ciència ficció. Valorar més els errors que els encerts de l’era Laporta es continuar amb l’autodestrucció que per mala sort sempre acompanya a aquesta entitat. És el moment dels oportunistes Minguella, Major, Rosell, Medina etc etc
És més com si els haveren comdenat a guanar les eleccions deprés d’una Lliga i la Champions.
L’actual junta directiva tindria que fer una nota d’agraïment a la Justícia pels serveis prestats.
la quinta columna la tenim a dintre i ven proveida
ni esn em surtim en la politica ni sports, ens fotem
gols per tot arreu¡¡
Si el jutge hagués arxivat o desestimat la demanda, també ho acatariem i diriem que s’ha fet justícia. I ja no tindriem problema.
I si la directiva hagués convocat eleccions de motu propio, els Minguellas i altres "buitres carroñeros" també hauriem demandat la Directiva amb l’argument que volien aprofitar-se del millor moment de la història blaugrana.
Tu mateix has dit que preferies el sentit comú a la lectura obtusa del reglament. Amn aquesta declaració queda tot resumit i ben resumit. SENTIT COMÚ!