Diari d'un Culer

La premsa esportiva és el Qué me dices dels futboleros. Com a informació poca cosa i l’interès es redueix al safareig i a la necessitat malaltissa que tenim que donar mil voltes a cada tonteria que estigui lligada al món de la pilota. Durant l’estiu, les discussions sobre l’arbitre, el regat de Ronaldinho o la darrera declaració de l’Eto’o, deixen pas a les portades amb futurs fitxatges.

Aquest any m’han tocat la fibra traient dia rere dia a l’Henry, qui per mi és, sens dubte, el millor jugador del món. I ho dic perquè sincerament no crec que vingui i perquè els rumors del seu fitxatge em re-obre un trauma infantil que passo a relatar.

Ja fa uns quant estius, quan jo era un tendre infant, innocent en la vida i il·lusionat pels colors del meu equip, recordo com anava corrent cada matí a veure les portades de la premsa esportiva per llegir que el Barça fitxaria a Van Basten, després de Maradona el jugador que més em feia babejar quan era petit.

Un estiu i un altre. Portades i més portades. Paraules i més paraules, però quan es presentava l’equip al Camp Nou, el bo d’en Van Basten estava tant tranquil a Milà i jo amb el cor trencat cada setembre.

Des d’aleshores ja em vaig desencantar. És més, aquest any tinc un post en aquest bloc sobre el Mercato blaugrana on vaig escribint tots els noms — i segur que algun ja se m’ha escapat– que apareixen a la premsa com a futuribles blaugranes. La meva intenció és veure quants onzes titulars ompliríem amb les especulacions periòdiques i publicar-los quan es tanqui el termini d’incorporacions.

Però veure les portades d’Henry m’ha fet pensar en algun noiet amb la seva bicicleta a tota llet anant a cercar la portada del Sport o del El Mundo Deportivo per veure amb quin titular obren cada matí… espero que venguin molts diaris aquest estiu i el dia de la presentació en tornem a parlar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!