Ahir a la nit, la vigília de la diada, l’Oriol Junqueres explicava aquí mateix, a l’Arc de Triomf, les últimes hores de l’onze de setembre de 1714. Explicava un tema que sembla que està prohibit als instituts ja que mai no se n’explica res i realment va ser molt interessant.
Recordo quan ens va explicar que hi havia homes, dones i nens lluitant junts contra més de quaranta mil soldats, eren tots els qui quedaven vius, no arribaven ni als mil a la ciutat, i el combat era a mort.
A la manifestació d’avui no hi haurà ningú que ens tirarà una bomba ni que ens matarà i també hi haurà homes, dones i nens però només una minoria.
Tota aquella gent va morir perquè sempre fos recordat el seu sacrifici, va morir per lluitar per un futur millor per les properes generacions i nosaltres avui acceptem un Estatut a la primera, sense defensar-lo la immensa majoria, i el qual farà que els nostres fills tinguin un futur nacional i social pitjor que el que tenim avui nosaltres.
Èric Bertran
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!