L’AMANSIMENT DE LA FÚRIA

Què fas si ets actor i t’avorreixes a l’estiu? Fàcil: agafes una obra de Shakespeare, entabanes a un grapat de col·legues de professió, compres quatre leotardos, busques un espai prou digne per a representacions teatrals a l’aire lliure i l’avorriment, per art de màgia, desapareix.

Més o menys d’aquesta manera, la companyia Parking Shakespeare, de Barcelona, ha decidit fer-se seva la iniciativa que fa molts anys que ja funciona a l’anglosaxònia i portar el geni del dramaturg anglès, a un parc de la Ciutat Comtal.

Per donar-se a conèixer i engegar, s’ha triat una comèdia: L’amansiment de la fúria. L’espai, el Parc de l’estació del Nord de Barcelona. Elles i ells són: Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Òscar Garcia, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna Matas, Santi Monreal, Ricard Sadurní i Víctor Tejera. Dirigits per Pep Garcia-Pasqual a partir d’una nova traducció de Salvador Oliva, que certifiquem, que el dia de l’estrena, va xalar d’allò més.

Hi són cada dia a les 19:00 h. fins el dia 2 d’agost i de gratis!

La comèdia, ambientada en la itàlia encara dividida en ducats, explica la història d’un pare que té dues filles, una de càndida i una mica bleda i una altra que té un geni de mil dimonis, efectivament, la fúria. Les poncelles s’han de casar i tot un reguitzell de mascles de tota mena, aniran fent les mil i una per aconseguir el seu amor o millor dit, aconseguir l’amor del seu pare i no precisament amb les seves virtuts personals sinó més aviat amb les de les seves butxaques. Els equívocs sovintegen, les disfresses més. Tothom no és qui sembla. Els criats fan d’amos, els amos de criats. Al final, com toca, la fúria serà domada i tothom beurà i es casarà i serà feliç, o no. Teatre dins del teatre. Teatre fora de teatre.

L’espai triat per la companyia per donar-se a conèixer, potencia aquesta teatralitat. Deixant de banda que la proposta ens va semblar correcte, al servei de voler fer passar una bona estona amb un text de l’oncle Will -que no és poc- amb una direcció a l’alçada de les circumstàncies i interpretacions notables, és precisament la capacitat d’emmarcar l’espectacle en un espai com aquell, el que més ens va agradar.

Com ja em dit, la comèdia juga tota l’estona amb aquest travestisme. Els personatges entren i surten -ja sigui de l’espai de representació, com dels seus personatges- i ens agrada, que l’espai, circular, pugui participar d’aquest teatre fora del teatre. Així, assistirem a les corredisses dels actors per arribar a temps a la part de l’escena on han d’aparèixer o com fan un glop d’aigua.

Tot i que aquest aspecte sembla anodí, no ens ho sembla, perquè d’aquesta manera, voltant el públic, s’aconsegueix que públic i actors, quedin a un mateix nivell i es potenciï la popularitat de la proposta; una nuesa que defuig, així, la reverència que a voltes, una obra de Shakespeare, provoca. És bo recordar que la companyia del d’Straford, fa més de de tres-cents anys, anava de poble en poble fent funció amb el més mínim.

Aplaudim aquesta fresca proposta. S’encomana, als bancs, la bona sintonia del projecte. Un parc, una tarda, una farsa i riure i deixar-se anar. Res més senzill o res més complicat. Ens agrada la murrieria i bon fer de la direcció de Pep Garcia-Pasqual i sobretot ens agrada que encara  hi hagi persones que sense suport institucional -fins a la data, de subvencions res de res- encara siguin capaços d’encomanar el bon rotllo necessari per fer teatre sense cap altre compensació -i aquesta afirmació no és una llicència literària, perquè les representacions són gratuïtes i ningú cobra ni cinc- que la dels aplaudiments.

Seria una llàstima que un projecte com aquest quedés només com una provatura i no passés d’aquí. Senyors de l’Ajuntament, a posar-se les piles!, que aquests xiquets ja els han fet la feina: hi ha talent, hi ha ganes, hi ha possibilitats, “Shakespeare a la fresca?”, “Shakespeare als Parcs?”, facin-s’ho com vulguin però no ho deixin córrer; l’any que ve en volem més de passar les tardes mentre se’ns representa una comèdia o un drama o el què sigui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *