Pler de llengües

L’any 2001 vaig presentar a Andorra, en una comunicació, un terme que vaig encunyar per ajudar a entendre la mentalitat dels feixistes. El terme és endofòbia i el vaig presentar aquí:

De Yzaguirre, Ll., Gelpí, C. (2003): “Al·loglotisme, territorialitat i ‘ius linguae’: tres eixos per vertebrar una política lingüística europea top-down”, Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística, Andorra, 14-16 de novembre del 2001, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003, pàgs. 443-457, ISBN 84-393-6124-6. Versió en euskara: Lluís de Yzaguirre eta Cristina Gelpí: “Erdarak, lurraldetasuna eta hizkuntza legedia: behetik gorako Europako hizkuntza politika eraikitzeko hiru oinarri”, BAT, Soziolinguistika aldizkaria 44, ISSN: 1130-8435, pàgs. 47-56

El concepte endofòbia pretén ajudar a entendre per què de vegades els feixistes rebutgen la diferència excloent la persona diferent (xenofòbia: aversió a la diferència que es considera forana), negant-li el dret a pertànyer a la seva comunitat, mentre que d’altres vegades rebutgen la diferència negant el dret a ser diferent a les persones que no saben com o no volen excloure de la seva comunitat (endofòbia: aversió a la diferència interna).

Aquest terme ajuda a entendre les reaccions d’un feixista: a un musulmà li reconeix el dret a ser musulmà però li nega el “dret” a ser espanyol; en canvi, a un català li nega el dret a ser català perquè li imposa el deure de ser espanyol i a un homosexual li nega el dret a tenir la seva pròpia opció sexual i li imposa el deure de ser heterosexual. Ser espanyol, per a un feixista, és incompatible amb ser musulmà i amb ser català, però ho resol de manera antagònica.

La secció Termes d’aquest blog vol aportar exemples i reflexions sobre el poder de les paraules, sobre el fet que en moltes ocasions el que aconsegueix imposar la seva terminologia té mitja batalla guanyada. Per això els neocons enemics de la llibertat es fan dir liberals i es fan dir globalitzadors els que malden per impedir que es globalitzin els drets humans, les llibertats sindicals i de premsa, la democràcia, la lluita contra la corrupció i en favor de la transparència.

De vegades, el poder de les paraules és tan gran, que els que se senten retratats o posats en evidència per un terme no tenen altre remei que intentar desvirtuar-lo.

Això és el que vaig descobrir el 2014 quan preparava l’Opinió contundent sobre L’endofòbia i la ultradreta espanyola, publicada a Vilaweb. Em vaig adonar que des del 2009 la ultradreta estava intentant redefinir el concepte d’endofòbia com si fos sinònim d’autoodi, de manera que, en comptes de valorar la conducta del que rebutja la diferència, denigri la resistència del que no es vol deixar imposar una identitat que no reconeix com a pròpia. Aquesta contaminació l’han assumida altres nacionalismes imperialistes i, pel que he vist, en un maridatge sorprenent, alguns col·lectius pro-gais. Vegeu-ne alguns exemples:

Caldrà que passin alguns anys per veure qui guanya la batalla de si endofòbia acaba sent només un sinònim inútil i confusionari d’autoodi o bé persisteix com a concepte aclaridor de la indigència mental dels feixistes; avui, 2015, en trobo nous exemples en una piulada que blasma una petició catalanòfoba sobre la gran xiulada de la copa del Borbó. En tot cas, la guerra ja està guanyada, perquè el més important és comprovar que els que odien la diversitat s’han sentit retratats en la seva misèria mental. Doncs, el concepte és eficaç i necessari i potser s’haurà de vestir d’altres lexemes (com ara al·lofòbia o sintagmant odi a la diversitat interna).

El concepte de l’endofòbia ha vingut per quedar-se mentre hi hagi miserables endòfobs i té a favor seu que com a sinònim d’autoodi és redundant i va contra la inèrcia de l’anglès self-hatred o self-hate. Com a concepte nou, es pot traslladar a l’anglès com a endophobia o allophobia, que de moment estan disponibles, almenys a la Wikipedia en anglès.

Barcelona, a u de juny del 2015.

PS Quan els feixistes espanyols assumeixin la irreversibilitat de la nostra independència, deixaran de sentir endofòbia envers nostre i la substituiran per xenofòbia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!