Pler de llengües

Reflexions sobre el gaudi del multilingüisme, pensant en la nostra República

Termes

Lucrisme

5 de setembre de 2019

Proposo aquest nom per a l’actual etapa del postcapitalisme. Ha desaparegut el concepte de capitalista, perquè el 99% del capital no l’arrisca una persona sinó que surt dels mecanismes borsaris i bancaris, però qui el gestiona i pren les decisions arriscades no és l’amo del capital. El directiu que gestiona el capital de l’empresa ha

Llegir més

Ministerista

9 de setembre de 2017

Es va aclarint el panorama i ben aviat ja no tindrà sentit parlar ni de processistes, ni de revolucionistes ni de masterproletaris. Llavors (especialment durant el procés constituent de la nova República), ens adonarem d’un perfil que ha quedat molt discretament en segon pla, el ministerista. El ministerista és aquell que està disposat a renunciar

Llegir més

Horrorista

19 d'agost de 2017

Feia temps que em mancava un mot per a definir els que s’aprofiten de l’horror. Els carronyers com Aznar, present amb seguici mediàtic a tantes oportunitats com se li presentaven de capitalitzar i prostituir el dolor de les víctimes i familiars, amb l’excusa d’ésser ell mateix víctima del terrorisme (en un atemptat que va deixar

Llegir més

Banalitzar

30 de juliol de 2017

Una de les desqualificacions habituals en els debats polítics és la de banalitzar X. En vull parlar perquè avui he sabut al twitter que l’Empar Moliner ha estat acusada de banalitzar l’homofòbia (al Marroc) en comparar-la amb la catalanofòbia (a Espanya): TOVALLONS NEGRES 15.000 persones L’acusació de banalitzar és una de les més greus que

Llegir més

Republònia

14 d'abril de 2017

La creativitat humana no té límits, especialment des que (fa milers d’anys) vàrem descobrir substàncies que l’estimulen. Diuen que l’absintisme explica molt de l’art impressionista i surrealista. L’última genialitat ens ve dels hereus del PSUC (aquells que ens varen vendre a la monarquia borbònica i van acceptar la dictablana neofranquista com a succedani de democràcia;

Llegir més

Antisistema

15 de gener de 2017

Avui vull comentar com trobo de tendenciós i maniqueu que La Vanguardia empri com a sinònims anticapitalista i antisistema. Cal tenir en compte que, si imposes la teva terminologia a l’adversari, ja tens mitja batalla guanyada. És el poder demiúrgic de les paraules. El poder demiúrgic de denominar ja el trobem al llibre de la

Llegir més

Anarcon, anarcons

13 de gener de 2017

No acabem de trobar una manera de referir-nos als conservadors de nova volada: neocons, neoliberals, anarcocapitalistes… Em refereixo a la gent com Sarah Palin, Mas-Culell o Sala-i-Martín, que defensen les versions més insolidàries i individualistes del capitalisme en nom de la llibertat del que es troba confortablement al cantó amable de la desigualtat d’oportunitats. Ells

Llegir més

Racista

15 d'agost de 2016

Als supremacistes lingüístics els sorprèn que els facis veure l’arrel racista del seu pensament. Ho he intentat mostrar en diverses ocasions, com ara De Yzaguirre, Ll.: Anàlisi del manifest en favor d’un Partit per la Supremacia Cultural i Econòmica de la Llengua Castellana , document electrònic, 14-6-2005. de Yzaguirre, Ll.: Análisis del manifiesto monolingüista, publicada

Llegir més

Genocida

15 d'agost de 2016

De vegades la gent se t’ofèn per com els qualifiques (vg si a un mentider li dius mentider), però els genocides tan abundants a la política espanyola solen quedar desconcertats quan els retreus la seva ideologia genocida. El seu menyspreu per determinats pobles és tan subconscient, que es resisteixen a admetre-ho o a pensar que

Llegir més

Plorinacional

17 de juliol de 2016

Capteniment polític penós davant la diversitat nacional, tan penós que fa plorar. L’experimenten els franquistes que no saben que són franquistes. En general, reneguen dels mètodes del Criminalísimo, però no pas de la seva obsessió malaltissa d’acabar convertint Espanya en una sola nació, que passa necessàriament pel genocidi lingüístic i cultural radical i absolut de les

Llegir més

Evitern

7 de gener de 2016

Hi ha certs opinadors que troben que cal protegir els parlants i els lectors de les dificultats. Que cal oferir-los un català lleuger (light) o de nyigui-nyoli (lite), sigui evitant-los el no … pas o la doble negació, sigui impedint que se’ls herniïn les neurones decodificant un llur o un hom. Evidentment, també se’ls ha

Llegir més

Apostoflant?

6 de gener de 2016

Entrevista a Jordi Robirosa a Verbàlia. Totalment d’acord amb ell quant al paper difusor i pedagògic dels mitjans de comunicació i dels comunicadors. En parlaré els propers dies a compte d’antihorari, engospar, apoderament o evitern. On no puc estar d’acord amb en Robirosa és quan diu que la seva dèria (apostoflant) hauria de ser al

Llegir més

Apocapocalíptic

5 de desembre de 2015

Independentista que pronostica l’apocalipsi de la independència per la lentitud amb què s’està fent tot des del 2012 (més d’un any per convocar el 9N, convocat a onze mesos vista i seguit d’unes eleccions també a onze mesos, seguit de paràlisi en la investidura…).

Llegir més

Revolucionista

4 de desembre de 2015

Això de la independència deixarà molts rastres neològics que faran goig d’estudiar d’ací a uns anys. Entre aquests, el “processista“, que seria algú que no sap ben bé si vol o no vol la independència, però que ja li va bé anar fent bullir l’olla del procés. Us proposo avui el “revolucionista“, que seria un

Llegir més

Masterproletariat

3 de desembre de 2015

Els clàssics ens varen explicar en el seu moment què és el lumpenproletariat. Avui tenim una nova categoria de proletaris, els del masterproletariat, gent de casa bona, petits (o no tan petits) burgesos, amb dos o tres títols universitaris, que piulen la revolució des de smartphones que valen més que el salari mínim interprofessional i

Llegir més