El dret del consum des de Girona

De vegades no sé ben bé si visc, de forma permament, en un país de fireta. Sí… aquelles firetes on, si recordeu, quan erem petits agafàvem aneguets de plàstic i llençàvem tirs per fer caure boletes de colors. De fet, crec que, tal com van les coses i tal com està aquest país, aviat al diccionari de sinònims de l’Institut d’Estudis Catalans podran col·locar-hi com a sinònim de fireta el mot Catalunya. A les firetes, com sabeu, hi ha tómboles, en les quals, principalment, es regalen pernils de baixa qualitat; electrodomèstics “Made in China” que al cap d’una setmana deixen de funcionar; televisions sense TDT; o grans peluixos de colors que ocupen mitja habitació. Això sí, perquè et toqui quelcom, en aquestes tómboles, cal que compris, com a mínim, alguna butlleta.

Ara bé, per obtenir un títol que acrediti el coneixement de llengua catalana, no cal ni que compris butlleta, perquè a la tómbola te’l regalen tal com fan amb aquells diaris escombraria que et donen pels carrers de Barcelona i que al cap de deu segons has dispositat a la paperera perquè en facin reciclatge.

A la tómbola de l’educació secundària, i sense necessitat de cap mena de sorteig, resulta que a aquelles i aquells que hi escalfen les cadires fins al final, hi obtenen una presumpció de suficiència de coneixement de català. I el més fort és que, a sobre, aquesta presumpció les i els acredita que en tenen un coneixement suficient per accedir a determinats llocs de treball, fins i tot, de la funció pública.

Ai… que agosarats aquests polítics ineficaços a l’hora de fer presumpcions… que, òbviament, no són el seu fort. Mentre aquests caps pensants de la política catalana, salvadors de la pàtria i de la llengua, regalen a la tómbola butlletes de coneixement de català – sense necessitat de pagar taxa – escolto per la ràdio “nacional” de Catalunya – ep! no recordava que la crosta nacionalista ja ha guarit i ha saltat deixant ben tapada la nafra… – diverses entrevistes a alguns alumnes que acaben de sortir de l’examen de català de la Selectivitat.
Dels diversos subjectes que entrevisten – crec que uns cinc – tres responen en castellà, un en catanyol i l’altra en català. Acaben de sortir de l’examen de català i, algun d’aquells que parla castellà i catanyol expressen la seva incredulitat per l’extrema dificultat de l’examen que acaben de fer. I mentre em pregunto com poden atorgar un títol que acredita el coneixement d’una llengua a persones que no en parlen ni un borrall, que la parlen malament o que ni tan sols la saben escriure correctament, em qüestiono perquè el premi d’aquesta mediocre tómbola l’han obtingut mitjançant l’educació pagada amb els meus impostos i gràcies als polítics salvadors de la pàtria i de la llengua que han convertit Catalunya en un país de fireta.

Juguem a la tómbola? Guanyareu segur.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!