Del Sud
Crònica d'un llibre
Mes de febrer de l’any passat. Pensem que ens hem perdut. Travessem Morella però no trobem la direcció. Un camí de pedres custodiat per vaques que pasturen ens amenaça el cotxe. Finalment, perdut en el no-res, rodejat de muntanyes, trobem el colossal Mas Nou de Cinctorres, on la colla dels Obrint Pas s’ha tancat per gravar el seu darrer treball Benvingut al Paradís. Arribem a tocar de les 11, alguns encara dormen mentre altres ja estan en l’estudi gravant els darrers retocs del disc.
Miquel Ramos ens fa de guia; ens ensenya la casa i la seua habitació on ens desvetlla alguna de les melodies que han composat als últims dies -els sons de Dakar, la veu de Abdeljalil Kodssi o els ritmes de Tres Segles– i quedem bocabadats. Ens parla de les aventures per tota Europa, les llargues travessies a la furgo i els estranys llocs on han tocat; també de les sensacions del darrer disc, de l’estada al Mas i de com se les arreglen per gravar.
Xavi, aprofitant el descans a la peixera, ve a corre-cuita i s’asseu a la taula per unir-se a la tertúlia. Ens interroguen pel llibre, nosaltres pel disc i tot acaba amb Xavi amb una guitarra explicant-nos com es composa una cançó i taralejant-nos La Flama. Als pocs minuts, arriba Pol Valero carregat amb menjar (ell s’encarrega de tota la logística i de baixar al poble a per allò necessari, cuinar i convidar-nos a dinar). Macarrons i pollastre composen el menú. La proximitat de les eleccions autonòmiques, els anhels de canvi i les travesses polítiques animen el dinar. Jaume Figueres, tècnic de so i guàrdia de tota aquesta colla, no consegueix entendre com els valencians ens permetem eixa classe de polítics. La vergonya és la nostra resposta. Amb un bon café i una bona conversa la vesprada avança, ells han de seguir gravant i nosaltres tornar cap a València serpentejant aquelles muntanyes d’Els Ports.
(La foto, inclosa a Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, pertany a l’arxiu del grup i mostra a Jaume Figueres davant de la seua taula de so, mentre Xavi Sarrià toca la guitarra i Robert Fernández fa un descans).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, soy de los que, como Aznar, sólo habla valenciano / catalán en la intimidad. Un amigo me regaló este libro, sabiendo que devoro todo lo que tiene que ver con la música. Pese a que Obrint Pas no son santo de mi devoción y que paso de cuestiones nacionalistas, hay que reconocer que el libro me ha gustado. No comparto las opiniones políticas de los autores (ni su inclinación sexual) pero no es el tipico panfleto para perroflautas. Dado que los OP son un grupo con un marcado acento político, la orientación del libro no podía ser otra, pero consigue hacer un retrato excelente de la banda y de su contexto
Felicidades a los autores
Ja ho veieu, el llibre ha arribat a la costa est dels EUA… Tot just m’ha arribat avui, i només l’he sobrevolat però sembla un producte ben fet. Felicitats pel llibre, i gràcies per les referències. Em sembla que ens veurem el dia 22 a l’escola…
M’imagine que n’hi haurà alguna mena de presentació del llibre… Espere que ho dieu amb temps, així com si us fan alguna entrevista o reportatge. Gràcies!
Molt xulo el bloc!