Del Sud
Crònica d'un llibre
Si Camps avança les eleccions ens esborra del mapa
En els dinars i sopars que a la tornada de vacances celebren els nostres polítics no es parla d’una altra cosa: un possible avançament electoral al País Valencià. La conjuntura és enormement favorable al Partit Popular. L’escàndol del cas Gürtel sembla amortitzat després de l’arxiu del TSJ i el seu electorat està mobilitzat i enrabiat com ja es va demostrar en les passades europees. En canvi, l’oposició és un desert. El nou PSPV-PSOE de Jorge Alarte encara està capficat en qüestions internes i no té ni tant sols decidida la seua direcció a la ciutat de València. Mentre, a la seua esquerra, el traumàtic divorci de Compromís contamina qualsevol intent d’endreçar un projecte unitari i creïble que puga superar la gens democràtica barrera del 5%.
Segons les enquestes que baralla el PP, amb una convocatòria en els pròxims mesos, les Corts Valencianes quedarien com una cambra bipartidista amb una brutal majoria absoluta per als ‘populars’. I aquestes prediccions no semblen massa agosarades. Camps seria ‘absolt’ per les urnes abans que el Suprem reobrira l’assumpte dels vestits i s’asseguraria quatre anys més al Palau de la Generalitat. Amb aquest escenari, el valencianisme polític quedaria esborrat del mapa. Cap partit tret de les dues formacions estatals (i profundament espanyolitzades) tindria veu en un parlament que seria molt similar al de Múrcia. I com deia Joan Francesc Mira, “un país sense política pròpia, no és un país propi”.
El temps corre en contra així que no val a badar, és necessari que els polítics comencen des de ja mateix a parlar per tractar d’articular una alternativa atractiva i engrescadora que rescate al País Valencià de la invisibilitat política i done veu en les institucions a tota eixa base social i cultural que encara es belluga i creu que la idea de país que va pensar Joan Fuster no és una utopia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sols faltaria que sabent que Camps ha mentit als valencians i haver-se beneficiat de la seua condició de presidente ara guanye amb majoria absoluta. Als valencians no hi ha qui ens entenga.
A vore que fan Bloc, EU i tota aquesta colla.
i açò és el que ens mereixem, després de que tota l’esquerreta local es convertira en la caixa de resonància de la política espanyola reclamant la dimissió de Camps i, per extensió, de Rajoy, per uns vestits.
I és que quan juguem a ser espanyols eixim escaldats, però enlloc de fer com el gat, nosaltres tornem una i altra volta a jugar dins de les regles i de les directrius que ens volen impossar ells, els espanyols.
Hi ha qui sap treure profit en el seu propi benefici d’aquella frase dita per Joan Fuster, i que tenia el seu moment, que no és este. Us recordeu no? aquella que diu, “el País Valencià serà d’esquerres o no serà”, bé, puix amb esta frase l’esquerra espanyola (bé siga el PSOE bé siga el PCE) ens ha esborrat del mapa electoral des de fa molt de temps.
Canviar esta dinàmica sols es possible des de l’afirmació pròpia en la que els valencians reconegam més simpaties i connexions amb la resta de valencians, siguen d’esquerres o de dretes, que no pas amb els espanyols, per molt d’esquerres o de dretes que siguen.
Estic completament d’acord en l’anàlisi política que sura al vostre text. La qual cosa deixa un escenari absolutament depriment. Ja podem anar plegant els nacionalistes del PV que no tenim res a fer. Ni sembla que en un futur més o menys llunyà l’estat actual de coses vaja a canviar. Mentrestant, el missatge dels mitjans de comunicació al servei dels interessos espanyolistes, no fa més que exercir els seus malèfics influxos en la població desinformada. Camps acabarà jubilant-se de vell al Palau de la Generalitat. Merda de País!
Això mateix faran aquests, continuen mirant-se el melic.
Això mateix faran aquests, continuen mirant-se el melic.
Part de la responsabilitat de que goberne el PP a la Comunitat Valenciana és la deriba catalanista a la que grups polítics tipus Bloc o EU ens vàreu portar als anys 80 i principis dels 90. Quan li llevàreu el blau a la senyera (i això que a mi m’agrada més sense blau. Estos catalans, com sempre, apropiant-se de tot) i deieu això que aprenguereu al manual del bon nacionalista escrit per Joan Fuster (nosaltres els valencians) de “països Catalans”, la gent es va rebotar i mai ha volgut tornar a saber res del nacionalisme valencià.
Un nacionalisme valencià on no es questiona l’unitat d’Espanya, on el que no pense com ell no ha de ser un “feixista” i on s’hagués potenciat la cultura i la llengua valenciana (o catalana, dóna el mateix el nom) no hauria segut tan qüestionat.
Eixa indefensió és la mateixa que existeix a Catalunya en el tema dels independentistes, gent radical agermanada amb els falangistes. Ahir a Arenys de Munt varem veure una mostra de que estan fets de la mateixa pasta.
Aznar és el millor militant que ha tingut ERC. Se’n va anar Aznar, i ERC va perdre 5 o 6 escanys al Congrés. Doncs ací el mateix. Vosaltres parleu de que València és Catalunya i de que no és Espanya, i veureu on arribeu.
Un canvi de discurs en els grups d’esquerra, sense ser còmplices dels nacionalistes catalans que ens utilitzen per dir que som els països catalans i que tots volem la independència, etc… donc eixe canvi seria el començament per fer fora al PP, i jo ja tinc ganes de veure eixe canvi (i de fer fora a Camps i tota la pesca). Però mentres ens toqueu Espanya no posareu ni un peu al parqué de les Corts.