Del Sud

Malgrat tindre només tres o quatre dies de vida pública, Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ja té més d’un any i mig de recorregut privat, al llarg de tota la seua gestació i d’un part tan bonic com difícil. Ben lluny queda aquella nit d’abril de 2006, on la idea de fer un llibre que tractara d’explicar el País Valencià a través de les lletres, les vivències i l’experiència del grup de Benimaclet va esclatar amb tota la seua força, davant d’uns mojitos cubans i uns cigarros en un pub perdut al bell mig del nostre estimat barri del Carme.

Els autors veníem d’un concert que, mira per on, no era d’Obrint Pas, sinó dels Orxata Sound System, l’altre grup del baixista Jaume Guerra. L’eufòria provocada per Electrotrauma, la cançó que tancà aquella disbauxa musical al Ca Revolta, fou possiblement el detonant de la conversa on aparegué la idea i la nit acabà ja sense remei amb un allau de projectes, esborranys i notes esparses gargotejades als tovallons de paper del local.

La primera reacció fou d’escepticisme. Treballant tots dos en un diari (hores, hores i més hores) i estudiant a la Universitat (Hèctor fa Ciències Polítiques i Antoni, Filologia Catalana), la idea d’encetar un nou projecte tan complex com un llibre donava, si més no, vertigen. Tanmateix, l’entusiasme i la primera conversa amb Xavi Sarrià, poc temps després, al Bio Café de Benimaclet, ens encoratjà a intentar-ho. Gràcies a Vicent Partal, aconseguírem el contacte amb Agnès Rotger, editora de Mina a banda d’una bellissima persona, qui ràpidament s’interessà per la idea; posteriorment, Pere Tió i Laia Carreras s’encarregaren del projecte. Amb aquests ciments, començaren els primers guions i esbossos, molt lluny encara del resultat final. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!