Del Sud

El menjador de la Gavina es va quedar menut. Vora cinc-centes persones, entre alumnes de l’escola, pares i mares, mestres i amics, ompliren el recinte malgrat un cel cendrós que amenaçava amb una bona tronada i l’hora de l’acte: les quatre de la vesprada. Després de menjar un entrepà de tonyina tomata i olives (altres es decantaren per l’embotit amb pisto) al porxo de l’escola, on aprofitàrem per fer el darrer repàs a les notes del que anàvem a dir (després, com quasi sempre, la improvisació s’acabaria fent la reina de l’esdeveniment) arribà l’hora de començar la presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. Nerviosos però amb un somriure per la bona resposta, entràrem a la sala plena a vessar on haguèrem de travessar una multitud de xiquets que s’arraïmava al voltant d’un petit i improvisat escenari.

A la taula, d’on penjava una senyera, van seure els membres d’Obrint Pas que acodiren a la presentació (Xavi Sarrià, Miquel Ramos, Miquel Gironès i Robert Fernández), el professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Muñoz i els dos autors de Del Sud, Hèctor Sanjuan i Antoni Rubio. Des de l’escenari, la vista era espectacular: la primera fila de xiquets, asseguts a terra i bocabadats, seguia cada una de les intervencions amb una barreja d’interés i d’excitació infantil, mentre els pares, les mares, els professors i el nombrós grup d’ex alumnes que feia pinya a les escales del fons de la sala aplaudien cada parlament d’una manera entusiasta.

El conductor de l’acte fou Albert Dasí, director de la Gavina, qui presentà als set membres de la taula i recordà que Del Sud és un projecte molt vinculat a aquesta escola perquè un dels seus autors, l’Hèctor, el mateix Xavi Sarrià i Jordi Muñoz, qui hi apareix fent una breu però precisa anàlisi política del País Valencià, són antics alumnes del centre. A més, un altre vell amic de la casa, el periodista i intel·lectual de Bétera Vicent Partal, autor del pròleg del llibre, també hi participà mitjançant una connexió via Internet.

Continua llegint la crònica i no et pergues els vídeos de l’actuació final del grup de Benimaclet. 

(A la imatge, Robert Fernández, Miquel Ramos, Xavi Sarrià, Miquel Gironès, Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan, durant la interpretació del Cant dels Maulets amb què es tancà l’acte de la Gavina)

En poc més d’una hora, donà temps per a tot. Parlàrem de la llengua, del país, del treball que estan desenvolupant molts professors i escoles com la Gavina (però també com la Masia o la Comarcal) per embastar tota una generació d’homes i dones lliures, amb un tarannà crític, la capacitat per analitzar el que passa al seu voltant i una consciència clara d’on venen, què són i què s’espera d’ells. Perquè, com deia el Raimon, qui perd els orígens perd la identitat i, precisament, a la festa del passat 22 de desembre a la Gavina, es parlà molt de la tasca necessària a l’escola i a la resta de la societat per no perdre allò que en diem memòria.

Així doncs, els autors parlàrem de com es gestà el llibre, quins eren els objectius inicials i per què havíem triat els Obrint Pas com a fil conductor per narrar la història recent del País Valencià. Explicàrem com, per a nosaltres, Obrint Pas va més enllà d’un simple grup de música per esdevindre tot un moviment que, a mode de metàfora, simbolitza tot un poble que lluita per mantindre’s dempeus, sota la crostra (com s’ha posat de moda, la parauleta!) de l’oficialitat i el pensament únic imposat pel PP valencià. Partal, per la seua banda, va recordar el dia que el cridàrem per comentar-li el projecte, les seues primeres orientacions, com ens va ajudar a trobar una editorial i com, finalment, acceptà escriure-hi el pròleg, per la qual cosa es pot considerar l’indiscutible padrí del projecte. Moltes gràcies, de nou, Vicent.

Les intervencions més ovacionades foren, com és natural, les dels membres d’Obrint Pas. Xavi Sarrià recordà el seu pas com a alumne de la Gavina, mentre que Miquel Ramos i Robert Fernández agranaren cap a casa i també parlaren de la Masia, la seua escoleta. Gironès, per la seua banda, explicà l’experiència d’un valencianoparlant a una escola totalment castellanitzada i la por que tingué a l’hora d’entrar a la línia en valencià de l’institut Benlliure, ja que aquell llunyà 1993 fou l’any on la irracionalitat feixista acabà amb la vida de Guillem Agulló i la por va corprendre a un xiquet el delicte del qual era haver parlat en valencià durant tota la seua vida.

La cloenda dels parlaments anà a càrrec de Jordi Muñoz, gran amic personal dels Obrint Pas i també ex alumne de la Gavina, qui trencà el seu “exili” als EUA per participar en l’acte. Muñoz va fer una síntesi quasi perfecta del llibre, explicant com els Obrint Pas són un exemple més de l’esperança que renaix al Sud, a les comarques del País Valencià, que no es resigna a ser una província més del “reino de España” i lluita per no esdevenir invisible. En acabar els parlaments, arribà el torn de les preguntes, si bé només va prendre la paraula un agosarat xiquet de sis o set anys que, adreçant-se directament als Obrint Pas, va verbalitzar el que tothom estava pensant: “Quan aneu a cantar?”.

La part musical de l’acte s’inicià d’immediat. Primer, un cor de xiquets des de Primària a Secundària, acompanyats per dos esplèndids dolçainers, guitarres, un bateria i un pianista, interpretaren Del Sud, la cançó del disc Terra que també dóna títol al llibre. Després d’arrancar els aplaudiments del públic i dels mateixos membres d’Obrint Pas -Ramos no parava de repetir que se li havia posat la pell de gallina-, el cor de xiquets repetí actuació, si bé ara contaren amb la col·laboració del grup: Gironès es va traure de no se sap ben bé on la seua dolçaina de banús negre i Xavi Sarrià aconseguí una guitarra, mentre que Robert i Miquel Ramos s’incrustaren entre els xiquets i, tots plegats, tornaren a interpretar Del Sud.

A continuació, els Obrint Pas es quedaren a l’escenari i improvisaren un petit concert acústic que va fer les delícies dels presents: entre altres peces, sonà La Flama i Som, dos emblemàtiques cançons que el públic taral·lejà fins a la darrera estrofa. Després, Gironès i Sarrià tocaren una emotiva Muixeranga amb la dolçaina i la guitarra i, finalment, l’acústic es tancà amb un emocionant Cant de Maulets, on el grup ens convidà als autors a eixir i participar fent palmes, ja que la música no està entre les nostres virtuts i no donem per a més.

Així, es va posar el punt i final a una presentació molt emotiva i que, per què no dir-ho, ens va deixar molt i molt satisfets (Gràcies per tot Albert). Un dels moments culminants fou quan una antiga mestra de l’Hèctor va eixir a l’escenari i l’entregà un exemplar de “l’altra” novel·la escrita per ell, en concret, un conte anomenat Història d’un ratolí, fet quan només tenia tretze anys, i que encara avui s’utilitza com exemple d’aquesta bonica tasca escolar. També se’ns va remoure quelcom a l’estómac quan molts alumnes vingueren a demanar-nos que els signàrem el llibre -que, per cert, s’esgotà i encara n’hi hagué molta gent que es quedà sense- i ens deien que els hi havia agradat molt i que havien descobert coses del País Valencià que no sabien, o bé que el llibre els havia ajudat a veure les coses d’una altra manera. I és que aquest és el nostre principal objectiu: mostrar una imatge del País Valencià diferent a eixa Comunidad Valenciana espanyolista i de dretes que ens ven Canal 9 i la resta de mitjans oficials dia rere dia; demostrar que hi ha altres possibilitats i que, com deia Martí i Pol, “serem allò que vulguem ser”. Això és el que demostren els Obrint Pas amb el seu treball; i això és el que, esperem, es reflectisca a Del Sud.

Ens veiem en la pròxima presentació. Salut!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!