Quan no sé expressar-me com voldria, tinc el vici de cercar en les paraules d’altri i Estellés no acostuma a fallar-me mai… En veure’t escampada per sobre el llit, Françoise,amb les mans enllaçades darrere el tòs dolcíssim,m’entra el desig, Françoise, d’ésser bo totalment,i m’entren unes ganes terribles de plorar,plorar entre els teus pits, Françoise, i
Sempre és un plaer cedir aquest espai per fer ressò de tot allò que fa la nostra gent per mantindre viva la flama del poble i la memòria. Per això, avui pengem aquest text que parla sobre l’homenatge antifeixista que es celebrarà el proper dimarts a Burjassot i, on entre altres, recordarem el company Guillem
Un amic em va dir l’altre dia que la por és un sentiment universal. Uns, tenen por a no acabar vius el dia, a no tindre res que dur-se a la boca o a no poder dormir a redós d’un bon sostre; altres, a perdre la feina, a no poder pagar la hipoteca o, simplement, a no arribar d’hora
Desenes de milers de persones van plantar ahir cara a la supèrbia del PP. Malgrat el fred i el desànim covat en moltes persones per les contínues desfetes electorals, professors, estudiants i pares d’arreu del país eixiren al carrer per mostrar la seua oposició a la política educativa de la Generalitat i cridar ben fort
El primer llibre de l’amic Xavi Sarrià continua prenent embranzida. Molts mitjans de comunicació s’han fet ressò de la publicació d’Històries del Paradís, un llibre de relats curts editat per Bromera que té tots els números per ser un dels èxits de la temporada. Un d’aquests mitjans que n’han parlat ha sigut El Mundo que,
El 16 de novembre de 2007, coincidint amb la data de publicació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, va nàixer també aquest bloc, en un intent de donar una prolongació a la xarxa a totes aquelles qüestions plantejades en paper al nostre llibre. A més a més, aquest espai virtual
Pocs confiaven en aquell senador d’Illinois, color café amb llet, que pretenia plantar cara a l’imperi Clinton per donar un tomb, després, a l’era Bush. Ara, convençuts els escèptics (que hi havia un fum), aquell jove de 47 anys amb un nom cridaner com Barack Hussein Obama, serà el president del país més poderós del món. Ha trepitjat
Acabada la presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a Artesa de Segre i signats uns quants llibres, busquem un lloc per sopar. Mengem uns entrepans de truita per agafar forces de cara al concert del Fes Tour i comentem com havia anat xerrada. Al voltant de la mitjanit, arribem al
Ens llevem de matí. Agafem el bus -com tarda en arribar!- i baixem cap al centre de la ciutat. Un bon café i una gran varietat de diaris ens fan companyia. Els periòdics van ben grossos, amb fulles salmó que deixe de banda, malgrat la crisi econòmica, i un munt de reportatges d’anècdotes i curiositats
A trenc d’alba, els carrers de Benimaclet dormitegen en la tranquil·litat d’un dissabte pel matí. El cel es dibuixa cendrós i ennuvolat, però l’ambient límpid, gairebé transparent, dóna un aspecte net i agradós a aquest racó del nord de València. A un costat del carrer Dolors Marqués, buit, fantasmal, el cotxe que ens ha de dur fins
Els companys de Maulets la tornaran a muntar grossa aquest cap de setmana a Castelló de la Ribera. Malgrat tots els entrebancs, amb treball i ganes, ho han tornat a aconseguir i han preparat una gran festa. Enhorabona de nou! Quin gran treball! Us deixem la convocatòria perquè córrega la veu i la Ribera vibre. I
La notícia -com no!- és tan important per a la cultura del nostre país que Canal 9 ha decidit bandejar-la. Seria difícil explicar a l’audiència, d’Oriola a Vinaròs, que un grup que canta en valencià i que no ha eixit mai en cap programa de l’ens públic, ni s’ha donat mai compte de la seua
Atípica i especial. Aquestes són les dues primeres paraules que se’ns ocorren per descriure la presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. En primer lloc, perquè no resulta massa habitual parlar d’un llibre a cel obert, tot i que les presentacions
València, 10 d’octubre. No hi ha pont “oficial”, però la ciutat respira calma i silenci. Pels carrers, només unes poques persones que van i venen trenquen el paisatge immòbil d’un matí de ressaca. Els quioscs romanen oberts, tot i que la majoria de diaris encara esperen comprador, amuntegats en altes piles de paperassa. A les