Un amic em va dir l’altre dia que la por és un sentiment universal. Uns, tenen por a no acabar vius el dia, a no tindre res que dur-se a la boca o a no poder dormir a redós d’un bon sostre; altres, a perdre la feina, a no poder pagar la hipoteca o, simplement, a no arribar d’hora a qualsevol lloc.
La por ens atrapa, ens envolta, se’ns escola fins el moll dels ossos i, finalment, ens paralitza. Els adéus ens donen por. Quan una història s’acaba, especialment si ha sigut llarga, només queda una mena de polsim recobrint l’ànima; és la por. Por de qui tria anar-se’n, per tot el que deixa enrere, pel pànic a equivocar-se, per les promeses que mai complirà i per les lleialtats truncades amb o sense raó; por de qui es queda mirant com l’altre se’n va, per la soledat, pel desconcert, pel desconhort.
Dos cossos que mai havien de separar-se romanen ara distants per la força dels fets, de les raons, dels errors, de la incomprensió mútua. Dues ànimes que s’estimaven es mouen ara entre la rancúnia, la melangia, el desencís i, indefugiblement, el xoc. El que abans eren petons, ara són retrets; el que abans eren confidències a cau d’orella, ara són paraules fredes, grisses; el que abans eren abraços, ara és un paper que cal signar amb el beneplàcit dels advocats, diners, mobles, llibres, fotos, records… repartiment de la pròpia misèria, al cap i a la fi.
Ara veiem que “per a sempre” és només “fins que puguem”. La vida són colps i el secret està, només, en saber encaixar-los.
Allà on vages i en allò que faces, molta, molta sort. I que et vaja millor que no t’ha anat amb mi.
T’estimaré sempre… D’alguna o altra manera, amb por o sense, t’estimaré sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben volgut Antoni: Abans que re, reb una abrasada i demanarte disculpas per al meu mal catala escrit. Volia comentarte que una separacio es molt dolorosa i tu dic per experiencia, cuan se a estimat de veritat a la teva parella. Costa moltisim entendre moltas cosas, molts sacrificis personals, pero al final no hi a mes remei que procura de la millor manera refer cada un la seva vida. Penso moltes vegades que actualment els matrimonis pasan per una mena de malefici o malediccio, ja que pocs dels actuals arriban al final de las sevas vidas. La influencia de molts factors de la decadent societat actual son desencadenants i detonants de que despres del matrimoni, las relacions comensin a trontollar i apareguin problemas que a vegadas semblan muntanyes.
Antoni, vull que sapigues que la vida es un patir continuo, pero que hem de aixecanse de aquets mal moments i continua el nostra cami, qui sap el que el desti ens portara. Jo personalment, se que sempra guardare al meu interior la bondat i la estimacio que vaig sentir per la teva tieta, i se que mai olvidare lo que la vai estima. Encara aixi, procuro i faig de tot perque sapiga que sempra pot conta amb mi si me necesita, i al contrari per part de ella. A pesar de las dificultats que passis, se que podras referte amb els bons consells dels teus pares i familia, i dirte que no estas sol. ANIM.
Moltes felicitats per els teus escrits de aquest bloq i el llibre publicat. Te desitjo lo millor per a tu i als teus.
Amb respecte i admiracio per als teus escrits i andadures per tot arreu presentan aquet fenomenal llibre que se esta fen famos, reb una abrasada i records a la familia, de qui un dia va ser al teu oncle.
Oscar.