Del Sud

Crònica d'un llibre

10 d'octubre de 2008
8 comentaris

València: banderes i aberracions

València, 10 d’octubre. No hi ha pont “oficial”, però la ciutat respira calma i silenci. Pels carrers, només unes poques persones que van i venen trenquen el paisatge immòbil d’un matí de ressaca. Els quioscs romanen oberts, tot i que la majoria de diaris encara esperen comprador, amuntegats en altes piles de paperassa. A les portades, una imatge insòlita: una immensa estelada onejant a la plaça de l’Ajuntament de la capital valenciana.

Com era d’esperar, la major part dels mitjans de comunicació parlen del fet amb els mateixos mots: provocació, radicals, catalanistes, boicot… Sembla que el seu vocabulari és tan curt com la seua intel·ligència. Fins i tot, un conegut diari de València ciutat titula que “una enorme bandera independentista catalana obliga a detener la procesión cívica” del 9 d’Octubre. Evidentment, ometen el detall que la bandera estava penjada en un balcó i que qui va deturar la processó cívica foren els blavers i ultradretans de Coalició Valenciana, Alianza Nacional i España 2000, demòcrates i valencianistes de tota la vida, pel que sembla…

Ara pareix que, en una democràcia, hom no pot penjar la bandera que crega oportú al balcó de sa casa i que, plantejar d’una manera democràtica les teues idees, és provocar. En canvi, ningú no es pregunta què passaria si, en lloc de penjar l’estelada al balcó de la plaça de l’Ajuntament, els militants independentistes que van prendre part en l’acció s’hagueren ficat dins de la processó cívica amb els seus símbols. Clar que, això, possiblement, també haguera sigut “provocar”; de fet, només per existir i tindre clar quina és la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país, ja som uns provocadors i uns radicals.

Malgrat tot, he de ser sincer: ahir, jo sí que vaig veure una aberració en forma de bandera a València. En concret, a la processó històrica que recorregué els carrers de la ciutat per la vesprada, imitant aquella festa que el rei Alfons el Magnànim organitzà en 1428 en homenatge a Jaume I. Es tracta de la presència en aquesta desfilada de la senyera de les quatre barres, amb l’afegitó blau. Fins i tot, els responsables del rigor històric de la processó han hagut d’admetre que plantar la senyera amb el blau ha sigut un “anacronisme”. L’excusa: la “concòrdia” amb els actuals símbols institucionals del País Valencià.

Clar… Si no hi haguera tolerància amb aquesta aberració històrica, seria difícil d’explicar perquè posem el blau en la senyera, quan la bandera històrica del País Valencià, l’antic Regne de València, sempre ha sigut la de les quatre barres pures i dures. Seria difícil d’explicar que no compartim res amb Catalunya -ni llengua, ni cultura, ni país, ni història, ni institucions, ni símbols- però, en canvi, en una processó històrica, només es veuen quatre barres per tot arreu. Total, es posa una franja blava i tots contents sense necessitat d’obrir un llibre.

Així fou el 9 d’Octubre a València. Un dia de banderes i aberracions. Un dia on allò més important ha sigut, però, que avui som un poquet més visibles que ahir.

(Per cert, la foto que il·lustra aquesta entrada no necessita cap explicació. Com diuen, una imatge val més que mil paraules)

PD. Aprofite aquest post per recordar que el company Hèctor i jo mateix serem demà a Artesa de Segre, per presentar Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas en la Comarkalada. A més, hi ha una sorpresa d’ÚLTIMA HORA: els companys d’Obrint Pas ens acompanyaran en l’acte que començarà a les 19:30 hores. Ens veiem a la Noguera!

  1. moltes gràcies pel vostre post. A la nostra estimada València encara lluitem pel dret a manifestar la nostra manera de ser valencians.

    Salut, amics

  2. Hola, la bandera històrica del Regne era…. doncs no, el Regne no tenia bandera, perquè el Regne no era un estat modern, com els actuals, que naixen amb la Revolució Francesa. Ni bandera amb blau ni bandera sense blau. Ni himne.. ni el Regne formava part de cap nació .. perquè les nacions en la concepció moderna només existeixen amb un sistema liberal en què el poble representa la sobirania de la nació.

    Pel que fa a la bandera que va penjar ERPV…..  afiliats a la Intersindical que són militants d’ERPV i que tenen les claus de la seu de la Intersindical van entrar i penjaren la bandera… sense demanar permís… per això s’han enfadat els de la Intersindical. Pel que fa a penjar la bandera davant de la processó del 9 d’Octubre….home, què vols que et diga: així no guanyarem mai de la vida

  3. Té prou més de trellat Xavi Sarrià que vosaltres. Ell diu que es riu dels espanyolistes que volen humiliar-nos penjant una senyera de València perquè eixa bandera també és nostra i l’Esquerra Independentista la portava orgullosa a la mani. Vosaltres, en canvi…

  4. Jo fa molts anys que vaig a manis del nou d’octubre i del 25 d’abril i se igual que vosaltres que hi ha gent a valencia que penja banderes(espanyoles, blableres, etc.) quant passa la mani per baix del balcó de turno.
    En eixos moments tothom pensa que aquesta es una actitut provocadora.
    Esquerra republicana es un partit molt minoritaria dins de la vida politica social del pais valencia i aquest gest no fa despertar simpaties entre la gent de valencia.
    No es precis ser un feixista per donar-se compte de que allo que va fer la gent de erc fou incorrecte i desagradable.
    Per la vesprada hi hague la mani del nou d’octubre i alli era el moment de treure totes les senyeres que es vullguera.
    salut
    dimoni de xiquet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!