Del Sud
Crònica d'un llibre
La idea de fer un bloc a Vilaweb que parlara sobre com, quan i per què va sorgir el projecte de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas va tindre moltes influències. D’una banda, els autors tenim el diari digital Vilaweb com una de les nostres principals fonts d’informació, la qual cosa provoca que, d’una manera quasi natural, hom es convertisca en lector asidu d’algun blocs interessants, com ara el de Toni Cucarella, el d’Emigdi Subirats o el de Saül Gordillo, per dir-ne tres a l’atzar. En segon lloc, a ningú se li escapa que la creació d’un bloc a Vilaweb per part dels Obrint Pas i, posteriorment, d’un altre dietari digital personal de Xavi Sarrià ha ajudat a conformar tot el corpus ideològic que envolta a aquesta formació, que va molt més enllà del simple fet musical, com intenta explicar Del Sud.
La importància del bloc d’Obrint Pas queda reflectida al llibre amb la incorporació de fragments sencers d’algunes entrades dedicades a la gira internacionalista que portà el grup per tota Europa.
La nostra insistència per representar el bloc de la gira internacionalista dins de Del Sud es justifica perquè pensem que la xarxa és un instrument cabdal per fer front al silenci imposat pels mitjans de comunicació oficial al voltant de projectes com el d’Obrint Pas. No cal oblidar que, mentre mitjans com Canal 9 ignoren el treball i l’èxit de molts valencians perquè no s’ajusten a la visió dretana i espanyolista de la Comunidad Valenciana, altres conductes alternatius com el bloc d’Obrint Pas camina amb fermesa cap al mig milió de visites, la qual cosa demostra que som molts més del que ens pensem, fins i tot al País Valencià.
Per això, per a nosaltres, és molt important que Del Sud tinga una presència important al món blocaire català i, sobretot, que tant els blocs d’Obrint Pas com el de Xavi Sarrià s’hagen fet ressò. Des d’ací, només ens queda felicitar pel seu treball a Xavi, Ramos, Gironès, Robert i tota la resta de la colla, a més d’agrair-los l’interés que s’estan prenent per la nostra feina. A més, la publicació d’aquests blocs ha permés dónar presència al text íntegre que li encomanàrem a Xavi per a la contraportada del llibre i que, per qüestions d’espai, s’hagué de retallar a només un paràgraf. Per si algú encara no l’ha pogut llegir, ací us el tornem a publicar:
“La veritat és que quan Hèctor Sanjuan i l’Antoni Rubio ens van proposar escriure aquest llibre ens van sorprendre molt.
De seguida però ens van sentir atrets per la seua idea. No volien fer un llibre sobre nosaltres i prou. Volien fer un apassionant viatge per la història recent del País Valencià a través de la nostra experiència. Un retrat del que hem fet, hem viscut i hem creat entre totes i tots des de la nostra adolescència fins ara.
És cert que portem gairebé 15 anys tocant i que les hem vist de tots els colors, però el més cert és que hem tingut la gran sort d’haver coincidit en l’espai i el temps amb moltes persones, col·lectius, grups de música, organitzacions, plataformes i entitats que han aconseguit alçar el país en els complicats temps que ens han tocat viure. Estem orgullosos de tota aquesta gent, del seu treball i de la seua determinació. Per això vam acceptar de gust el projecte de l’Hèctor i l’Antoni.
Tingueu clar per tant que aquest no és només un llibre sobre nosaltres. Tampoc ha estat idea nostra, ni hem marcat cap directriu. És un llibre per a entendre el que ha passat al País Valencià als darrers vint anys a través d’un exemple concret, les nostres mil i una aventures, com podrien ser les de qualsevol altre. Una explicació més del perquè, després de 300 anys de derrotes, la nostra cultura i la nostra llengua continuen més vives i fortes que mai al sud del nostre país.
A nosaltres només ens han deixat escriure aquestes línies. I les acabarem en forma d’agraïment. Als qui han fet possible aquesta història, als qui n’escriuen d’altres, i als qui dia a dia lluiten per completar-les.“
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vagi comprar el llibre en assabentar-me de que ja estava a les llibreries, al desembre. I de tornada a casa, des de Barcelona, vaig començar a llegir-lo. Quan vaig arribar a Xàtiva, ja ho havia acabat. No vaig parar en tot el viatge, ja que cadascuna de les parts t’endinsen en una realitat, unes vivències… intenses i, al mateix temps, gracioses. Des d’ací només donar-vos l’enhorabona, un gran treball. I dir que, com els Obrint pas diuen a una de les seues cançons, hem de trencar els esquemes que ens han fixat, i continuar avançant!