Del Sud
Crònica d'un llibre
Es diu Lluís Colet, és veí de Perpinyà, té 62 anys i, a principis de 2009, va batre el récord Guinness del discurs més llarg del món amb una disertació en català que va durar… 124 hores! Nosaltres, però, ens el trobem rere la seua petita taula, atapeïda de papers i díptics turístics de la Catalunya del Nord, a l’entrada del Castellet, un edifici del segle XIV que feia servir de porta d’entrada a Perpinyà, la catalana, en època del rei Pere IV d’Aragó, després del retorn dels territoris del Rosselló sota els dominis de la corona. Quan ens veu entrar, ens saluda amb una amabilitat extrema i un acurat català amb el fantàstic accent del dialecte rossellonés, es disculpa per no poder vindre a la xerrada sobre el País Valencià que farem per la vesprada -surt de treballar més tard i, a més, hi ha partit dels Catalans Dragons-, i ens fa una interessantíssima exposició sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes al Nord del país.
Colet és d’aquelles persones que t’animen a seguir entestat en la defensa de la nostra llengua, de les nostres senyes com a poble i dels Països Catalans. Entestats, com diria el nostre admirat Titot, en la independència. Parla de Perpinyà i de la Catalunya del Nord amb una passió que il·lumina les seues pupil·les i, tot i reconéixer que queda molt de treball per davant, s’emociona amb els avanços aconseguits per l’esforç d’associacions com Aire Nou de Bao i la xarxa d’escoles La Bressola.
Després, ens convida a visitar l’interior del Castellet, així com les recomanables exposicions que romanen a les diverses sales del castell, tot representant un antic mas català i les tradicions més arrelades a la terra. És, junt al palau dels reis de Mallorca, una de les visites obligades que hom ha de fer quan passa un dia pels carrers de Perpinyà, la nostra ciutat de referència al Nord.
Amb tot, també ens queda temps per visitar altres indrets imprescindibles de la ciutat, com els acollidors carrers del centre, amb el seus cartells bilingües en català i francés, o la botiga de l’USAP, en plena ebullició després que l’equip de rugbi de la ciutat haja conquerit a París la lliga francesa d’aquest esport tan arrelat a les comarques del Nord després de més de mig segle de sequera. També ens sorprén que la sucursal de les parisenques Galeries Laffayette tinguen un departament sencer dedicat als Catalans Dragons, l’equip de rugbi XIII que és l’altre orgull esportiu de la ciutat. Evidentment, la Llibreria Catalana és una altra parada obligatòria.
Perpinyà, la catalana, la ciutat que quan nosaltres vam estar es preparava per rebre el Tour de França amb un immens cartell en català, és una població acollidora i farcida de senyeres per tot arreu. Cert, però, que el català encara no ha guanyat la batalla del carrer, però amb gent com Colet serà possible. N’estem segurs…
Per cert, no seria bonic batre el rècord de Colet amb un discurs en català encara més llarg a València? De moment, ens conformarem amb veure la proesa de d’aquest incansable veí de Perpinyà, “militant de la cultura catalana”, en el reportatge que va fer TV3, al programa d’Albert Om.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!