Del Sud
Crònica d'un llibre
La seu de l’Associació Valenciana d’Amistat amb Cuba “José Martí” s’ubica en un vetust edifici de València que recorda les desgastades façanes del barri vell de L’Havana, amb la pintura a clapes i les parets completament buides. Dins, les caixes amb samarretes i cartells farcits de consignes pro cubanes, estels rojos de cinc puntes i l’enigmàtica mirada del Che que immortalitzà Korda romanen disseminades per tota la cambra, presidida per una imatge del guerriller llatinoamericà, una altra un poc més menuda de Fidel Castro i una bandera de Cuba.
Aleida Guevara ens mira del dalt a baix, ens saluda cordialment amb una encaixada de mans ferma i decidida i inicia la conversa amb un al·legat contra els prejudicis dels periodistes europeus. Sense cap dubte, Aleida és una filla fidel a la memòria de son pare, amb qui comparteix innegables trets físics, l’asma i una inesgotable energia per a defensar la Revolució Cubana. L’entrevista, feta en maig de 2007 i destinada a publicar-se en un diari de tirada estatal, és possible gràcies a la intervenció de Guillermo Sampedro, un gran amic, incansable militant comunista i actiu brigadista de la José Martí.
Després de les preguntes inevitables (com es troba Fidel, quin serà el futur de Cuba, què hi ha del Che a l’actual Revolució cubana, etc…), la conversa vola cap a altres indrets més propers, més casolans. Primer, recordem l’origen valencià del mateix José Martí, adalil de la independència cubana, qui malgrat les biografies oficials que situen el seu naixement a L’Havana, va vindre al món a València, en una casa modesta amagada a esquenes de la plaça de la Reina, on una placa encara recorda el fet i explica que Martí visqué al cap i casal fins als dos anys d’edat.
A continuació, parlem de l’enorme influència de son pare, el Che, en tota l’esquerra mundial i els ulls d’Aleida semblen humitejar-se per un moment, recordant a “papi”, tal com l’anomena afectuosament. Els valencians no som una excepció. Enfrascats com estàvem en plena concepció de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, no podem deixar d’explicar-li a Aleida que un dels grups musicals de més èxit en català empra, fins i tot, fragments dels discursos del Che a les seues cançons, on l’esperit del guerriller resulta prou evident.
Aleida no se sorprén, però se n’alegra. Amb el seu dolç accent cubà, recorda el mèrit de què gent que no havia ni nascut quan el Che fou assassinat a Bolívia per ordre dels Estats Units, tinga tan present el seu exemple. L’actitud, la coherència, la lluita per uns ideals, la llibertat, la dignitat… Sense el Che, tot això seria un poc més difús, més tèrbol. Sense el Che, tal volta, gent com els Obrint Pas serien d’una altra manera. O no serien.
Després d’una entrevista de quasi hora i mitja, ens despedim d’Aleida, de Guillermo i d’altres amics de la José Martí com Román, l’home del Negrito. Eixim al carrer i tenim la sensació d’haver parlat amb un bocí d’història. Pugem al cotxe i, mentre ens allunyem de l’avinguda Peset Aleixandre, a la ràdio sonen, inevitablement, els primers acords d’una cançó d’Obrint Pas.
Per cert, eixim a Annanotícies i a la web de L’Avanç
I diumenge hi haurà una sorpresa al setmanari El Punt.
(La foto d’Aleida Guevara, davant de la imatge de son pare, és del nostre amic i col·laborador a Del Sud, Alberto di Lolli).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa un parell o tres d’anys l’Adelaida va ser convidada a Calella i va fer una xerrada molt concorreguda. Realment és d’aquella gent que et fa sentir un lligam amb la història.
Pel que fa al llibre, segur que és molt interessant, sobretot per la generació que em tingut a Obrint Pas com a banda sonora de la nostra pel·licula de la vida (de l’adolescència a l’entrada a la suposada "maduresa")