Holotúria

Fa relativament poc (i que Einstein em perdoni per la brometa) que coneixem la naturalesa dual de la llum, que es comporta al mateix temps com a ona i com a corpuscle. La dualitat és present arreu (protons i electrons, matèria i anti-matèria, esquerra i dreta) i, fins i tot, el nostre cos mostra una simetria bilateral en l’espai…

El problema apareix quan pretenem ignorar les múltiples evidències que ens ofereix la natura i defensem, peti qui peti, que la dualitat no existeix.

De la mateixa manera, negar que la democràcia es fonamenta en la diversitat d’opcions i que tard o d’hora ens mena a decidir si estem d’acord o no amb una proposta determinada, equival, ni més ni menys, a negar la mateixa democràcia.

Arribem, però, a plantejaments volgudament ridículs com el “no ens podeu obligar a triar” que estan posant de moda els opinadors espanyolistes als mitjans de comunicació catalans i que coincideixen aclaparadorament amb la deriva indeterminista del PSC.

Evidentment, que caldrà triar! O no triem cada quatre anys entre diverses opcions? Aquí rau, precisament, la grandesa de la democràcia, en que podem triar, que tenim la responsabilitat de triar!

Aleshores, doncs, per què el PSC es creu amb el dret de triar per mi? Per què no accepta les més elementals normes de la democràcia i recolza sense ambigüitats la celebració d’una consulta? Per què el PSC considera que pot negar-me el dret a decidir entre un “sí” o un “no”?

Perquè és aquest, el tema, precisament, amics del PSC. Com que no voleu triar preteneu imposar la vostra indefinició a la totalitat del país, preteneu impedir que jo pugui votar que sí i, al mateix temps, preteneu impedir que altres puguin votar que no.

Preteneu impedir que debatem, que parlem!

En resum, no sou ni chicha ni limoná, no sou ni sí ni no, no sou ni ona ni corpuscle i ens voleu abocar a una foscor perpètua…