Holotúria
Filtrant tot el què ens passa pel davant...
El 10 de gener de 1873, la Societat Abolicionista Espanyola es va manifestar, a Madrid, en contra de la llei que eximia les colònies de la prohibició de l’esclavatge.
Aquesta manifestació es va produir com a resposta a la que van convocar, l’11 de desembre de 1872, els antiabolicionistes.
Ens trobem, doncs, en un escenari en el què els abolicionistes defensaven una postura il·legal mentre que els antiabolicionistes exigien l’aplicació escrupolosa de la llei. De fet, a nivell mundial, l’esclavitud es va abolir oficialment el 9 de març de 1927, amb l’aprovació de la Convenció Sobre l’Esclavitud i, d’aquesta manera, els moviments abolicionistes van defensar postures il·legals a tot el món fins aquesta data.
Als EUA, fins l’aprovació de la Civil Rights Act el 1964, era legal la “discriminació basada en la raça, el color o l’origen nacional” en les pràctiques d’ocupació i serveis públics; fins el 1965, any en què es va aprovar la Voting Rights Act, era legal la prohibició del dret a vot dels ciutadans afroamericans. Així, doncs, actuacions com el boicot als autobusos de Montgomery o els “sit-ins” de Greensboro van ser accions il·legals.
La marxa de la sal que protagonitzà Gandhi el 1930, va suposar una violació de la llei que establia el monopoli de l’extracció de la sal a la Índia i que imposava un impost específic i en prohibia l’extracció als indis, deixant-la únicament en mans dels britànics. Aquest acte de desobediència civil, del tot il·legal, va suposar la detenció de 60.000 persones en aplicar la llei de manera estricta.
La nit de dijous 9 a divendres 10 de novembre de 1989 va caure el mur de Berlín. Aquest mur impedia la lliure circulació entre les dues bandes de la ciutat dividida i, segons el Codi Penal de la República Democràtica Alemanya, la “fuga de la República” podia comportar penes de presó de fins a vuit anys i la col·laboració amb el fugitiu podia suposar, fins i tot, la cadena perpètua. Els berlinesos de l’RDA, doncs, aquella nit varen protagonitzar una clara violació de la legislació vigent.
Sembla raonable pensar que el PSC és contrari a l’esclavatge, a la discriminació racial, al colonialisme i a la limitació de la lliure circulació de les persones. El PSC defensa, doncs, avui, idees i valors que han reeixit gràcies a la vulneració de la legalitat vigent.
Però, quan es planteja un desafiament discret al reglament que imposa el castellà com a única llengua al Congreso espanyol, el mateix PSC invoca la preeminència del respecte d’aquest reglament sobre qualsevol altra consideració. I el mateix passa quan parlem del dret a l’autodeterminació, que els socialistes catalans subordinen a l’autorització de l’estat espanyol.
Per tot plegat, el líder indiscutible Pere Navarro faria bé de repassar (via Viquipèdia mateix) quants drets civils s’han aconseguit gràcies al seguiment escrupolós de la legislació i quants drets civils han hagut de desafiar l’ordre establert.
Hom percep una important ombra d’incongruència i un cert patetisme en la feble argumentació a la que recorren els dependentistes, al mateix temps que intueix l’atreviment inherent a la ignorància…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!