Enmig de tanta polseguera (generada per propostes que més m?estimo de no comentar), se m?ha acudit anar a veure la recentment estrenada pel·lícula Coronel Macià.
Llàstima que no hi vaig caure aquest diumenge, perquè sembla ser que aquesta setmana no és a la cartellera. És clar que, les persones que tenen la sort de viure a prop del Cinema Avenida de la Pobla de Segur han tingut l?excepcional oportunitat de veure la pel·lícula (un únic cap de setmana, només faltaria!).
A Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona (a les capitals, em refereixo) no cal passar aquesta ?catalanada?, que prou propaganda va fer el ?hippie? aquell d?en Llach.
De fet, no passa res, ja que amb la meravellosa oferta de cinema en català de què podem gaudir, no tinc absolutament cap queixa, com a indígena (salutacions, Rigoberta!).
I és que, a Catalunya, del que cal parlar és d?aquell brètol de la Formula U, dels èxits de la natació sincronitzada catalana (amb apropiació indeguda espanyola, com al Waterpolo, a l?Hoquei i al dòmino) o del temporal de neu a Villachinchilla de Alcorcón.
Molt bé, això del seny és una idea boníssima, tant que se la poden confitar els nostres veïns solidaris (amb ells mateixos, que allò del 0?7 %, o de la condonació del deute extern dels països en vies de desenvolupament, o del ?nuclear?, no gràcies!?, o de la lluita contra el canvi climàtic, o de l?habitatge per a tothom, o de l?equilibri fiscal, és cosa de catalans radicals i separatistes).
Me?n vaig a dormir, però, amb la total seguretat que demà CiU dirà sí a la ?proposta? d?en Xavier Vendrell, que el PSC dirà que d?acord, que ells estan per l?autodeterminació i que el Parlament de Catalunya és sobirà. Demà serà un altre dia, i la realitat em colpirà un cop més amb la seva crueltat habitual, i assistiré a una altra jornada decebedora, plena de declaracions creuades, acusacions mútues i mediocritat, molta mediocritat.
Però això serà demà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!