Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
«Des de ben menut, des de sempre puc dir que he sentit dir: farem un sopar de cacau i tramús, o de “sobaquillo”, o, traduint l’anterior, de baix braç (de sota braç per al purisme més dadaista). Després, ja de major, l’he oït anomenar: de pa i porta, de cantell.
»Bé, la intenció d’aquest escrit és que aquells que el llegiu i coneixeu alguna manera d’anomenar aquest tipus de sopar de germanor deixeu-hi el sintagma i, a ser possible, el poble i la comarca on s’utilitza així. La idea és fugir d’una estructura lingüística castellana a un esdeveniment tan lligat als nostres costums.»
Mai no havia escoltat aquesta expressió -“sopar de cacau i tramús- malgrat la proximitat entre l’Olleria i Xàtiva (a Xàtiva també fem “isetes” i tenim “lluendos”, però la sang se’ns la beuen els “sagineros”), i val a dir que m’agrada. En els anys adolescents, en alguna ocasió havíem acudit a ca la Rulla i havíem demanat una “mariscâ de pobre”: cacau, tramús i un barralet de cervesa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Toni
En primer lloc, felicitar-te pel premi de El Penjoll, jo mha quedat a les portes pero bo, altra vegada serà.
Segon felicitar-te directament per Heretaras la terra que vaig lleig fa temps i per Els Camps dels Vençuts, encara no lhe acabat pero esta agradantme prou. He fet un relat de novela historica, lo meu es totalment amateur, m agradaria que em pasares el teu mail i aixi poder enviarte’l, per tal de que li peges una miradeta
Sense mes , una cordial salutacio
charlifuster@yahoo.es
Hola Toni,
Jo he escoltat dir l’expressió “sopar faixat” ja que abans l’entrepà es duia a a faixa.
Hola Lluis.
Supose que ja saps qui sòc, encara que fa temps que no ens veiem.
M’agradat molt descobrir el teu bloc i el comentari que fas de ca la Rulla m’ha fet vindre tot un munt de records fantàstics de temps passat i molt feliços.
No teníem calés peró la felicitat era trobar-te amb els amics i anar a Ca la Rulla, a la placeta Bonaire i demanar la mariscada “obrera” de cacau i tramús (de les altres també n’hi havía, peró no al nostre abast!).
Una forta abraçada i envia-m el teu correu-e per a contactar amb tú.
A Alginet, i molts altres pobles de la Ribera, des de ben menuts que les diverses colles de xicons van de sopar els dissabtes, sempre n’hem dit sopar de pa-en-puny.
Volia afegir això de pa-en-puny, però el xatet se m’ha avançat. Com que som del mateix poble…
Al meu poble s’ha generalitzat, desgraciadament, el terme “sobaquillo”, però jo recorde que de menut, no fa encara massa anys, la meva àvia solia dir quan ens possava el sopar amb pà de pataca a l’estiu: “sopar de pà i porta” i també “sopar de pà i carrer”.
Vull agrair-vos que us hàgeu pres la molèstia d’entrar a contestar aquesta crida (i a Toni per haver-se’n fet ressò), però m’agradaria, si és possible, per completar millor el mapa lingüístic que la contestàreu també directament sobre el meu blog. Moltes gràcies a tots.
Com bé ja ha dit algun o alguna compatriota meu o meua de la (Re)púb(l)ica Independent de Crevillent (Baix Vinalopó), a aquest tipus de sopar en diem “Sopar de Faixa”; ara bé, per les comarques del sud he escoltat i vist escrit sovint la fórmula “Sopar de Cabasset”.
Bon profit, i que la flama no s’apague.
<<Ai recollons, quin poble tinc,
tot ple de coves i de filaors,
de carreters, i llauradors,
i hasta tenim els millors teixidors.>> Cançó Popular de Crevillent